Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen aquesta joia de viure. Jo sóc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida. (Jn 8,12)
Ser honrat és una virtut, no ser corrupte una altra. Són virtuts clàssiques, que poca gent qüestiona. Però en podríem afegir d’altres. Per exemple, renunciar a viure amb coses supèrflues o compartir els bens que tenim amb altres persones. Això costa més. Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més. (Lc 19,8)
La llibertat de les persones està fonamentada en el respecte a la seves consciències. Necessitem normes per poder conviure, però les lleis no són sagrades no estan per damunt d’allò que hem acceptat com les lleis dels déus. Les lleis han de ser justes, sinó ho són la consciència moral obliga a desobeir-les. ¿Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la llei de Déu (2Ma 7,30)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada