L’Alcorà, paraula de Déu per obra humana. XIII

Alguns erudits dels primers temps de l'islam varen escriure diverses obres analitzant la confusió existent al voltant dels documents islàmics doctrinals originals. Llegint aquests textos hom pot pensar que en aquella època el terme Qur'an no es referia a cap llibre concret, sinó més aviat al conjunt de tot allò que les persones havien entès a partir de la transmissió feta oralment per Muhammad. Amb el pas del temps, aquest record es va complementar amb fixacions escrites per tal de retenir millor el contingut de les paraules de Muhammad. En aquests primers moments la comunitat musulmana posseïa el llegat de Muhammad, bé en forma de transmissió oral o escrita sense diferenciar el que seria el futur Alcorà i la tradició dels hadices. La separació d'aquest material heterogeni en dos corpus diferents va ser relativament tardana.

Molts especialistes consideren que el procés d'elaboració dels textos sagrats islàmics fou complex i bastant problemàtic. És molt possible que al principi de l'islam la comunitat musulmana disposés de moltes sentències relacionades amb Muhammad. Simplement eren considerades paraules sagrades perquè el seu origen era a Muhammad i per aquest motiu circulaven entre els musulmans d'aquell temps. Aquest corpus doctrinal va ser progressivament depurat i diferenciat per originar els dos grans textos de l'islam: l'Alcorà i els hadits. Aquests dos textos representen, en la tradició islàmica, la Paraula de Déu i les tradicions profètiques. En contrast amb l'Alcorà, que es considera revelació divina tant en el seu significat com en la seva redacció, l'autenticitat del hadit sagrat varia d'una narració a una altra, i no es poden recitar en les oracions. Per la seva naturalesa es consideren com a revelació extra-alcorànica.

Tot i l'actitud inicialment bel·ligerant del xiisme duodecimams  contra l'islam oficial per considerar-los falsificadors de l'Alcorà, cap a meitats del X canviaren d'opinió. La majoria dels erudits duodecimams, retornaren a les tesis sunnites sobre l'Alcorà. Mentre totes les obres d’abans de la segona meitat del segle X insistien en la falsificació de l'Alcorà, a partir d’aquesta data els teòrics duodecimams arraconaren la tradició original esotèrica i no racional interpretativa de l'Alcorà i van abraçar la lectura racional jurídic-teològic i progressivament van canviar el discurs sobre l'Alcorà fins al punt de defensar que no era sostenible la idea de la falsificació de l'Alcorà. Al final els erudits duodecimams d'aquesta època declararen que l'Alcorà d'Uthman era fidel a la revelació. A partir d'aquell moment aquesta va ser la posició oficial del xiisme sobre l'Alcorà. Així, sunnites i xiïtes comparteixen sens cap problema el mateix Alcorà.