Un dels problemes que tingueren
els primers musulmans fou l’existència de diverses versions circulants de l’Alcorà
amb importants diferències entre elles. Per resoldre aquesta situació el líder
de la comunitat islàmica Uthman recopilà totes les versions en un únic text i
ordenà destruir les anteriors versions. Però, tot i l’ordre donada, les
versions concurrents de l’Alcorà seguiren circulant. Probablement això és el
que va succeir amb l'antic còdex d'Abu Musa, mort entre 662 o 672. Algunes
cròniques històriques, com la de Sayf i Ibn Shabba, esmenten l'existència
d'aquest recull costat de l'oficial. Sembla ser que va passar una cosa similar
amb la recopilació feta per Ubayy. Es tenen notícies d’aquesta versió en el
segle IX. Per algunes cròniques que reprodueixen parcialment el contingut
d'aquests còdexs se sap que l'ordre de les sures no és el mateix que l'Alcorà
considerat canònic; fins i tot falten algunes.
Va ser Ibn al Nadim (mort al
voltant de 996) qui va anotar aquestes diferències entre els còdexs circulants
de la seva època i el text alcorànic oficial. Va ser aquest autor, juntament
amb l'egipci Al Suyuti, autor del segle XV, els qui van facilitar l'ordre de
les sures i van reproduir la seva ordenació en el còdex guardat d'amagat per
Abdullah Ibn Masud. Aquest text presenta notables variacions en relació a l'Alcorà
canònic. Varia l'ordre de la sures i, tal com va denunciar Abdullah Ibn Masud,
no existeixen les sures 1, 113 i 114 i altres presenten algunes variacions. La
troballa dels manuscrits a la Gran Mesquita de Sanaa, Iemen, va confirmar que
hi havia uns còdex alcorànics amb les sures ordenades d'una altra manera.
La disparitat de còdexs
alcorànics replanteja també el paper que exerciren els erudits en la
recopilació de l'Alcorà. ¿Van ser fidels als textos recopilats o introduiren
variacions per justificar esdeveniments que estaven passant anys després de la
mort de Muhammad?. Encara que van haver-hi altres relats islàmics sobre
l'origen de l'Alcorà, a més de l’escrit per al Bujari, cap d'ells va tenir la
consideració de canònic. Curiosament, el relat pres en consideració com canònic
va se extret de diversos hadits, narracions on es poden barrejar dades certes
amb altres que estan més a prop de les llegendes, i foren rebutjades les cròniques
més històriques. No se sap massa bé el perquè de tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada