dimecres, 22 de novembre del 2017

L’Alcorà, paraula de Déu per obra humana. XII

La qüestió de la falsificació de les escriptures sagrades musulmanes ha estat sempre molt present des dels primers moments de l'islam. El mateix Alcorà reflecteix aquesta preocupació. En diverses sures es parla d'aquest tema. Per exemple, la sura 2, la Vaca, conté algunes al·lusions a aquests canvis en l'Alcorà "Però els impius van canviar per unes altres les paraules que se'ls havien dit i vam fer baixar contra els impius un càstig del cel per haver obrat perversament" (2 : 59) o “com aneu a anhelar que us creguin si alguns dels que escoltaven la Paraula d'Al·là la van alterar sabent, després d'haver-la comprès? (2:75). La discussió de la possible falsificació del contingut de l'Alcorà va estar associada al debat sobre quan va ser fixada per escrit la revelació rebuda per Muhammad. 

Els sectors tradicionalistes de l'islam van tenir des de sempre molt interès a demostrar que la recopilació del material base per a l'edició de l'Alcorà va començar just a la mort de Muhammad durant el temps del lideratge polític d'Abu Bakr i es va acabar amb la publicació d'un text bastant definitiu conegut com la Vulgata d'Uthman per haver-se recopilat en època d'aquest dirigent musulmà. Posteriorment, aquest text hauria estat enriquit lingüísticament sota la supervisió del califa Abd al Malik. Si aquesta hagués estat la seqüència, tal com pretén l'islam oficial, no hi hauria massa marge per a la falsificació del missatge rebut per Muhammad. No obstant això les dades aportades pels estudis de diversos especialistes suggereixen que la posada per escrit de l'Alcorà va passar molt més tard del que es proposa les fonts tradicionals de l'islam. Amb la qual cosa va haver temps més que suficient per manipular el text alcorànic original.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada