La solidaritat exigeix més que
compartir el que ens és sobrer amb les persones que precisen del nostre ajut.
Hem de ser més despresos i compartir generosament, fins i tot allò que
necessitem nosaltres mateixos. En una societat consumista, la solidaritat
comença amb la nostra capacitat d’austeritat i la generositat de repartir les
nostres riqueses amb als necessitats. “Llavors
Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del
tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes
de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han
donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el
que tenia per viure”. (Lc 21, 1-4)
Els cristians hem de ser
testimonis de la veritat i promotors de la llibertat, tan personal como
col·lectiva. Hem de sentir-nos lliures interiorment per proclamar la veritat i
reconèixer aquelles persones que, potser sense ser properes a les nostres
maneres de veure la vida, també són testimonis de la veritat. La veritat, no és
només no dir mentides, sinó també afirmar els camins que alliberen l’esperit de
tot esclavatge. “La meva missió és la de
ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món:
tots els qui són de la veritat escolten la meva veu” (Jn 18,37).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada