Des de fa temps he trobat
magistral el tango Cambalache de
Santos Discépolo. La seva lletra retrata el sentiment d’una època que també
podria ser la nostra. El tango comença dient: “Que el mundo fue y será una porquería, ya lo sé, en el quinientos seis
y en el dos mil también; que siempre ha habido chorros, maquiavelos y estafáos,
contentos y amargaos, valores y dublé. Pero que el siglo veinte es un
despliegue de maldad insolente ya no hay quien lo niegue, vivimos revolcaos en
un merengue y en un mismo lodo todos manoseaos”. Certament, alguns
esdeveniments polítics d’aquests dies i la cultura política associada fan bona
la lletra d’aquesta cançó. Un exemple, la confecció de les llistes electorals
per l’alcaldia de la ciutat de Barcelona. No deixa de ser un cambalache, entès com
a manipulació i tripijoc, el fet que alguns dels candidats en algunes llistes
no es podran votar a si mateixos perquè estan empadronats en altres municipis.
Recordem alguns dels noms més coneguts: Elisenda Alemany, per ERC; i Celestino
Corbacho, per Ciutadans.
La política dels candidats cuneros, fins ara poc present en la
societat política catalana, es fa evident en les properes eleccions municipals.
Es diu que un candidat és cunero quan
un partit el presenta en una circumscripció electoral que no és la seva. Aquest terme es fou mou popular en el segle
XIX i s’aplicava en la designació d’alguns candidats a diputats. Per cert,
aquesta circumstància també serà ben evident en les eleccions al Congrés de
Diputats del mes d’abril on és evident que alguns caps de llista no tenen cap vinculació,
ni directa ni indirecta, amb la circumscripció electoral per la qual es
presenten com a cap de llista, com és el cas de Cayetana Alvarez de Toledo,
marquesa de casa Fuerte, candidata pel PP per Barcelona. Novament el cunerisme, com a pràctica de presentar
candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors,
candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de
la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes, s’ha fet present en
la cultura política. ¿No és això un cambalache polític?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada