Tots som església

He trobat encertada per aquestes dates quaresmals la lectura d’uns paràgrafs de la De la Constitució dogmàtica Lumen géntium, sobre l'Església, del Concili Vaticà II en la seva nota 16 dins l’apartat del Poble de Déu.

“Va decidir aplegar-los, els qui creuen en Crist en l'Església santa, la qual, prefigurada ja des de l'origen del món, preparada admirablement en la història del poble d'Israel i en l'Antic Testament, constituïda aquests darrers temps, fou manifestaria per l'efusió de l'Esperit Sant i assolirà la plenitud gloriosa a la fi del segles. Llavors, com llegim en els sants Pares, tots els justos descendents d'Adam, des del just Abel fins al darrer elegit, seran reunits davant del Pare en una Església universal.

Finalment, els qui encara no han rebut l'Evangeli guarden relació amb el poble de Déu per diferents motius. En primer lloc, és clar, aquell poble amb qui es van fer els pactes i les promeses, i del qual va néixer Crist segons la carn: poble estimadíssim per raó dels pares, conformement a l'elecció, ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables.

Però el pla de salvació agafa també aquells qui reconeixen el Creador, entre els quals hi ha en primer lloc els musulmans, els quals diuen públicament que guarden la fe d'Abraham i adoren juntament amb nosaltres un sol Déu, únic, misericordiós, que ha de judicar els homes el darrer dia.

Aquest mateix Déu tampoc no és lluny d'aquells altres que, enmig d'ombres i imatges, cerquen el Déu desconegut, puix que a tots dóna vida, alè i tota cosa, i vol, salvador que és, que tots els homes se salvin.

Perquè els qui desconeixen sense culpa l'Evangeli de Crist i la seva Església, però busquen Déu amb sinceritat de cor i s'esforcen sota l'influx de la gràcia a complir amb obres la seva voluntat, coneguda pel dictamen de la consciència, poden aconseguir la salvació eterna. La Providència no nega els auxilis necessaris per a la salvació als qui sense culpa seva no han arribat encara a un clar coneixement de Déu i, amb tot, fan per manera, amb la divina gràcia, d'arribar a viure rectament. I tot allò que es troba en ells de bo i de veritable, l'Església s'ho estima com una preparació a l'Evangeli i com a vingut d'aquell qui il·lumina tot home perquè arribi a tenir la vida”