Fa anys vaig llegir un magnífic
llibre, La societat decent (Paidós), del
filòsof jueu Avishai Margalit. Aquest autor reflexiona sobre el sentit moral de
les societats contemporànies. En la línia d’humanitzar la societat Margalit
proposa uns eixos que poden servir per ordenar el comportament cívic de les
persones. El conviure obliga als ciutadans a despertar un interès per l’altre i
situar al bell mig de la polis un conjunt de valors que permeten viure junts
sense ser indiferents els uns amb els altres. Els valors compartits, no han de
ser cap imposició dogmàtica; però sí el resultat d’un acord debatut sobre quins
valors esdevindran una orientació general que tothom acceptarà i aplicarà. No
hi ha espai al relativisme ni a una possible anomia de valors cívics.
Avishai Margalit comenta que una
societat decent és aquella en que cap institució, pública o privada, humilia a
cap ciutadà. És una societat on es respecten les creences de totes les
persones, des de les més majoritàries fins a les més minoritàries. Es procura
no ofendre els sentiments que defineixen les identitats de les persones gràcies
a les quals els individus es situen davant la vida. La convivència exigeix, en
nom d’aquesta decència compartida, que ningú es senti ofès per les expressions
dels demés. La provocació artística expressiva pot ser un recurs, però si és reiterativa
és avorrida i fa sospitar que amaga un interès per ofendre. Reclamar la
decència en la convivència ha de ser una exigència moral que haurien d’assumir
clarament els poders públics. Cal esperar que els poders públics tinguin
comportaments públics decents; que els polítics siguin decents i tot allò que
rep un finançament públic sigui coherent amb aquest esperit de decència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada