Dejuni quaresmal

Durant el temps de Quaresma l’església catòlica recomana la pràctica del dejuni. ¿Per què dejunem durant quaranta dies? En el segle IV, sant Joan Crisòstom explicà el sentit d’aquest dejuni. De la seva homilia n’he fet un petit extracte. “N'hi havia molts que, en el passat, s'acostaven als sagrats misteris temeràriament i sense cap preparació, sobretot aquests dies en què Crist s'oferí a si mateix. Per això, els Pares, conscients del mal que podia derivar-se d'acostar-se als misteris tan irresponsablement, van creure oportú prescriure quaranta dies de dejuni, de pregàries, de meditació de la paraula de Déu i de reunions, perquè tots, diligentment purificats per la pregària, l'almoina, el dejuni, les vetlles, les llàgrimes, la confessió i les altres obres, puguem acostar-nos als sagrats misteris amb la consciència neta, segons la nostra capacitat receptiva. L'experiència ens diu que, amb aquesta decisió unànime, van assegurar, fins i tot per a l'esdevenidor, una cosa ben gran i excel·lent, aconseguint de fer-nos arribar a l'observança habitual del dejuni”.

“De fet, encara que durant tot l'any no ens cansem pas de predicar i proclamar el dejuni, ningú no fa cas de les nostres paraules; en canvi, només amb l'arribada del temps de Quaresma, tot i que no hi hagi ningú que estimuli ni exhorti, fins el més negligent es reanima i acull les exhortacions i els estímuls que el mateix temps quaresmal ens ofereix. Per tant, si algú et pregunta per què dejunes, no diguis pas que és per la Pasqua, ni tan sols per la Creu. Certament, no dejunem ni per la Pasqua ni per la Creu, sinó pels nostres pecats, perquè estem a punt d'acostar-nos als sagrats misteris. A més, la Pasqua no és pas motiu de dejuni ni de dol, sinó de goig i d'alegria”.

El dejuni no és per plorar o afligir-nos, sinó estar contents i alegrar-nos perquè s’acosta la Pasqua. Gràcies a l’experiència pasqual podem descobrir en nosaltres mateixos les nostres mancances i infidelitats que impedeixen estimar plenament tal com Déu estimà al món.