La realitat es mes tossuda que
les fantasies democràtiques de Pedro Sànchez. Ahir el president de sala del
Tribunal Suprem, el jutge Marchena, aquell que concentra tota la confiança del
PP segons es desprèn d’una indiscreta piulada, evidencià les deficiències democràtiques
de la justícia espanyola o, com determinants marcs mentals, poden condicionar l’exercici
de la justícia que es suposa exquisidament imparcial i democràtica. L’exemple
més clar d’això fou la nova negativa del jutge a exhibir alguns vídeos a fi de contrastar
la possible falsedat en la declaració d’un guàrdia civil cridat com a testimoni.
El president de la sala afirmà la seva negativa en criteris de procediment i
amb contundència assegurà que no es vulneraven els drets de defensa. Criteris
que no compartiren clarament els advocats defensors els quals al·legaren total
indefensió.
El sentit comú dóna la raó als
advocat defensors. La negativa del Tribunal per visionar els vídeos durant la
prova testifical malmet el principi de contradicció i empara els testimonis a
poder mentir i explicar fabulacions o conjectures. Per més prova, les
declaracions d’alguns testimonis. Al no poder-se veure els vídeos davant dels
testimonis permet als testimonis contradir-se i inventar la realitat. Quan es
puguin veure els vídeos, durant la fase documentals, serà como una llarga
sessió de curt metratges, on la falta de context significarà, a la pràctica, neutralitzar
el dret de defensa. Malament per la credibilitat de la justícia espanyola,
malament per la democràcia a Espanya. Aquesta democràcia perfecta inventada per
Pedro Sánchez fa aigües en un dels seus aspectes més bàsics: erosiona la
confiança que la justícia hauria de donar en la garantia dels drets dels
ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada