El camí de la salvació personal
es transita a través de les bones accions en la vida quotidiana. Ni l’afirmació
de la fe, ni omplir-se de pràctiques religioses tenen sentit en el moment de
l’examen final de la vida. Cada dia hi ha moltes oportunitats per preguntar-nos
què fem i cóm ho fem, i el què podem fer per ser millors. Descobrim aquests
moments de santedat en la vida
quotidiana. “¿Quan et vam veure afamat, i
et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure
foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et
vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: «Us
ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi
m'ho fèieu». (Mt 25,37-40)
¿Sabem pregar? Probablement no
sabem pregar com cal. Pensem que pregar és un parlar i parlar, com si per més
parlar més ens farem escoltar. Hem d’obrir el cor i crear les condicions
interiors per fer ressonar lentament les paraules del Parenostre. Llavors la
pregària deixa de ser un monòleg i esdevé un diàleg confiat en que serem
escoltats i escoltarem. “El nostre pa
doneu-nos-el avui, perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els
qui ens han ofès” (Mt 6,11-12)
Estem en temps de Quaresma, temps
en el qual es demana la conversió de cor basada en un penediment sincer. Tothom
pot participar d’aquest esperit perquè es una crida a la reflexió. Es tracta
d’adonar-nos de tot allò que ens impedeix d’actuar a favor de la justícia i de
sentir-nos germans de les altres persones. Només cal prendre consciència de les
nostres limitacions i proposar-nos canviar d’actitud.
Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
(Salm 50, 18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada