Hi ha una regla d’or que no podem
oblidar: no fer als altres el que no volem que ens facin. Cert. Hem de
preguntar-nos quins són els criteris que ens mouen en les nostres relacions amb
les altres persones. ¿Podem ser més cursos, més amables, més comprensius? ¿Que
hem de fer per ser més generosos i més compassius?. “Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda,
sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6,
38).
Hem de ser persones esperançades
perquè tenim confiança en que, tard o d’hora, la justícia i la veritat
resplendiran més que les desigualtats, opressions i mentides. Per més que la
realitat sembli negar l’esperança hem de mantenir-nos fidels als nostres principis
i conviccions sense defallir. “Contra
tota esperança esperà” (Rm 4,18)
Gràcies a la política les
societats poden articular les solucions als seus problemes. Però la política
també és una font de poder i un instrument al servei dels interessos
particulars, en lloc del bé comú. Els polítics haurien de ser servidors de tots
i un exemple per la convivència. “Qui
vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i
qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau” (Mt 20, 26-27).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada