El desgavell dels polítics independentistes

L’estratègia independentista és quasi inexistent o, dit d’una altra manera, hi ha tantes estratègies com dirigents que es diuen independentistes. S’actua massa a curt termini i moltes decisions estan contaminades per les innumerables lluites pel control dels òrgans directius del procés. Aquest aspecte ha quedat amplificat per la proximitat de  les properes eleccions, fins el punt que la confecció de les llistes ha tornat a evidenciar el pitjor de la política: la lluita pel poder de les institucions. I aquesta lluita està passant per damunt dels interessos populars. Si una cosa està clara en el llarg procés cap a la independència de Catalunya és l’emergència d’una expressió política unànime de la ciutadania que reclama unitat. Aquest clam està present en totes les concentracions dels darrers temps. Concentracions, tot sigui dit, bàsicament convocades per entitats de la societat civil de les quals en treuen partit desvergonyidament els que avui s’alineen en aquesta lluita pel poder. Però la petició insistent d’unitat no és escoltat per cap dels dirigents que decideixen els camins que ha de seguir el procés. Sembla que tot val, menys la unitat. Aquesta la deixen pels somiadors o ingenus.

Signe del desgavell en el qual s’ha instal·lat el procés és, per exemple, les diferents batalles obertes per controlar el lideratge de l’espai polític post-convergent. Diverses persones pugnen, amb totes les arts possibles, bones i males, per prendre la direcció política d’aquest espai. Uns des de la presó, altres des de l’exili, altres des d’una aliança electoral parlamentària sense més representativitat que la d’estar allà perquè els han posat. Això sí, tots molt excitats per una República que, segons ara se’ns diu mai va existir realment, se’ns diu que tot era un assaig virtual per una desig polític. La confusió instal·lada des del 27 d’octubre del 2017 encara continua.

Tampoc les aigües estan calmades en els promotors del republicanisme tranquil. Tot es decideix des de la presó on els seus líders només pensen en el dia en que serà possible la República efectiva i que Déu els agafi ben situats. Mentrestant, els ciutadans que estem per la república i la independència real, que en som molts, seguim demanant una estratègia per seguir avançant i reivindiquem, dia darrera dia, la tan necessària unitat. Per sort, en trobat en el discurs d’en Jordi Cuixart perquè ens ha confirmat, des d’una llibertat interior sorprenent, allò que necessitàvem sentir. Ells ens ha explicat, de forma entenedora, el sentit de les coses que fem. Les seves paraules ens mantenen esperançats i ens animen a seguir lluitant. Tot i que aquestes paraules són, implícitament, un toc d’atenció al partidisme que està empantanant el procés. Els dirigents dels diferents partits, faccions i coalicions independentistes s’hauria d’aturar i reflexionar si l’evident manca d’unitat juntament amb les baralles partidistes perjudiquen el procés i malmetent la seva qualitat democràtica.