La vida té sentit més enllà de
l’acumulació de riqueses. L’afany d’acumular bens, possessions i diners
anul·len la joia de viure i entristeixen l’esperit. L’amor als altres no es pot
comprar, és un do que se’ns dóna gratuïtament. ¿Què en traurà una persona d’haver guanyat tot el món si es fa mal o es
perd a si mateix? (Lc 9,25)
Quaresma, temps de dejunis i
penediments de cor. Aquestes pràctiques han de ser sinceres. La millor
sinceritat són les obres de misericòrdia i caritat, és obrar amb justícia i
estimar als altres. Si manca tot això, les pràctiques quaresmals són pures
aparences. “El dejuni que jo aprecio és
aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les
corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix
el teu pa amb els qui passen fam, acull
a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis,
que són germans teus”. (Is 58, 6-7).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada