He tingut l’oportunitat, que considero una sort, de visitar l’edifici
destinat a exposar les restes d'unes esteles trobades al poble de Seró. Es
tracten d'unes pedres que la construcció del canal Segarra-les Garrigues feren
aflorar en aquest terme de la Noguera. Originalment eren dues grans esteles de 7 metres i 3 metres i mig molt ben adornades fetes unes dos
mil anys i mig abans de Crist. L’interès d'anar a Seró no era tan arqueològic
sinó arquitectònic. Gràcies a un amic arquitecte, en Ramon Maria Puig, vaig
escoltar les explicacions del seu autor, en Toni Gironés.
Admeto que he quedat profundament impressionat de la bellesa de l’edifici i
el sentit del seu valor formal i social. Conceptualment es tracta d’una obra
que vol resoldre la manca d’espais socials al poble i guardar les esteles
oferint la possibilitat de visitar-les a partir d’una proposta museitzada.
Formalment l’edifici està construir amb material senzill i dóna la impressió d'inacabat
Recorda molt a les mateixes construccions centenàries del poble on la saviesa
humana ha anat adoptant solucions constructives sense masses raons formals. L’edifici
està ple de solucions enginyoses que permeten crear diferents àmbits
diferenciats per acollir diverses funcions.
Les barres de forjat creen unes rampes d'accés que evoquen perfectament
les espigues dels camps de blat veïns. El paviment exterior és una combinació
de ferro i trencadissos que esperen la germinació primaveral de les herbes per
crear zones diferenciades. Un cop a l’interior l’edifici, els diferents espais
estan ubicats a partir de recursos constructius plens de creativitat. L’ús de
plans inclinats i la dimensió desproporcionada d'alguns elements donen unes
perspectives insòlites. El passadís d'entrada i sortida a la sala on es troben
les esteles proporcionarà múltiples sensacions als visitants. Tot l’edifici és
una proposta sensual que no deixarà a ningú indiferent. L’obra d'en Toni Gironés
és una bona mostra com es poden fer obres belles sense masses recursos i
totalment sostenibles i respectuoses amb l’entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada