La confiança és necessària per viure,i a voltes sobreviure.
Però d’on prové la confiança? Els salmistes la dipositen en Déu. Certament, m'ha
impressionat sempre la confiança amb Déu que es troba al llarg dels salms o
queda clar que la font de la confiança no està en l'autosuficiència humana: “confia en el Senyor, fes el bé, i viuràs
segur en el país. Que sigui el Senyor la teva delícia: ell et donarà el que
desitja el teu cor. Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa'l
fer: farà que brilli la teva justícia com la llum, la teva raó, com el sol de
migdia. Reposa en el Senyor i espera en ell, no t'exasperis contra els homes
que triomfen, contra els homes intrigants” (Sl 37,3-7)
La mateixa salvació no està en mans humanes. El salmista
implora "Senyor, Déu de l'univers,
renoveu-nos; feu-nos veure la claror de la vostra mirada i seré salvat"
(Sl 80,8). La llum porta la salvació. Estem a la fosca i ens cal la claror; i
novament la confiança de que la mirada de Déu aportarà aquesta claror que ens
cal per sortir de les tenebres. Els cristians celebrem la festa de la llum i
tot és un camí cap a ella. La conversió deu ésser aquesta entrega a la
confiança amb Déu, el creure que la seva salvació obra meravelles. "Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís ens meus camins. En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la ma contra els qui l'oprimeixen" (Ps 81, 14-15). La
confiança en Déu no defrauda, així Ell ho ha promés i sabem que no serem
defraudats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada