Dintre de no massa estarem a les portes de la Pasqua. En aquest itinerari
pasqual, camí cap a la llum s'evidencia que l'aliança de Déu amb el seu poble
és també una confrontació d'Ell amb les divinitats estrangeres. El text de l’Èxode
que explica la Pasqua és violent. La Pasqua, el pas del Senyor, es podria haver
manifestat d'una altre manera, menys contundent i exterminadora. La victòria de
Déu, que farà "justícia contra les
divinitats d'Egipte" (Ex 12, 1-14) no havia d’exigir, per exemple, la
mort dels primogènits d'Egipte. M'hauria agradat un Déu més misericordiós amb
els enemics del seu poble.
¿No hi havien altres camins per vèncer les idolatries dels injustos?.
Alguns cops costa assimilar la violència en que s’associa la presència de Déu
dels israelites. Alguns dels paratges de l’Antic Testament transmet aquesta
sensació. Hi ha una dualitat en Déu, la misericòrdia i una violència extrema.
Això m’ha comportat alguna dificultat quan he pretès explicar la meva vivència
de Déu a persones que estan explorant el cristianisme. Em pregunten el perquè d’aquest
Déu tan sever i dur. El meu camí cap a Déu és Jesús, que mostra un rostre de Déu
bondadós i ple d’amor misericordiós. Però reconec que aquesta imatge del Déu
exterminador i impecable no sempre el sé assumir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada