Coneixement i saber

Els entesos diuen que, malgrat la gran informació que qualsevol persona pot trobar per la xarxa, hi ha menys coneixement global. S’incrementa l’especialització, però és perd el saber ampli. Cada vegada se sap més sobre menys coses. La gran cultura del Renaixement o al saber de l’Enciclopèdia ha estat substituït per l’erudit sectorial o l’expert monotemàtic. Aquesta situació empobreix el coneixement, ja que impedeix la visió interdisciplinària tan necessària per la innovació i el progrés del saber. Un dels grans canals de transmissió global d’informació, Google, el seu objectiu no és crear saber a partir del coneixement, sinó fer negoci que es cotitzi en borsa. Un altre referent, Wikipedia, la informació que aporta no és del tot fiable.

Tom Ford, el gran dissenyador de moda, explicava que el seu centre de creació és un gran espai on els dissenyadors de diferents àmbits s’intercanvien les idees. De tal manera que solucions útils per fer sabates, per exemple, poden aprofitar-se, fins i tot sinó serveixen per la idea original, el disseny de vestits o altres complements. Aquesta fecunditat és possible perquè es treballa a partir de visions globals, en diàleg i en voluntat d’aprendre dels altres. La innovació sorgeix de la barreja, del mestissatge. El punt de vista Tom Ford es contraposa amb el coneixement especialitzat que sembla imposar-se en moltes empreses. Aquesta situació porta a preguntar-me si el model d’aprenentatge que acostumen a fer servir moltes organitzacions promou la innovació o simplement és una transmissió de coneixements.