La saviesa que parla de Déu

La saviesa és una manifestació de Déu. Ella és una camí de felicitat. ¿Què és la saviesa?. L’experiència de la primitiva comunitat cristiana adverteix que es tracta d’una “ saviesa que no és del món...Cap dels dirigents del món present no l'havia coneguda.” (1C 2,6-8) o “si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància” (1C 3,18.19). La saviesa del món no és font per descobrir la felicitat i o poder escoltar Déu. Tampoc aquella saviesa dóna resposta a les preguntes que ens fem sobre el sentit última de la nostra existència. Sense la saviesa divina seguim sent individus en recerca de sentit.  

Allò que el món ens proposa no són respostes definitives o últimes a les preguntes sobre el sentit de la vida. Per avançar cal acollir la saviesa que Déu dóna als humans fruit de que fórem creats a partir de la l’alè del seu esperit. L’Antic Testament està travessat per referències a la saviesa on s’explica el seu sentit el seu sentit. Mirem, el següent text “escolta, Israel, els preceptes de vida... Has abandonat la font de la Saviesa. Si haguessis  seguit el camí de Déu, hauries viscut en pau per sempre. Aprèn on es troba la prudència, on és el vigor,  on és la intel·ligència, i coneixeràs al mateix temps on es troba la vida llarga i bona, on és la llum dels  ulls i la pau. Però, ¿qui ha descobert l'indret de la prudència? ... Només la coneix el qui ho sap tot. És  ell qui l'ha trobada amb el seu enteniment ... Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar. I és ell  qui ha descobert tots els camins de la Saviesa... És això el llibre dels manaments de Déu, la llei que  perdura per sempre més. Tots els qui la guarden s'encaminen a la vida, però els qui l'abandonen  moriran” (Ba 3,9-4,4).

La instrucció de la saviesa és una exigència pels cristians “instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist” Col (1,24-2,3). El mateix sant Pau recomana a les comunitats cristianes treballar la saviesa perquè a partir d’ella trobarem a Déu: “que la paraula de Déu habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa, instruï-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa” (Col 3,16b). A partir d’aquesta trobada amb Déu les persones adquirim un nou coneixement que, a la vegada, va transformant-se a partir d’aquesta permanent descoberta de l’experiència íntima de Déu, “revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap al ple coneixement” (Col 3,10).