La llibertat i el seu ús ens defineix
com humans. Som persones que volem exercir la llibertat amb responsabilitat.
Aquesta és un do que el Déu creador diposità en les mans de la humanitat quan
de forma metafòrica es relata l’expulsió del Paradís. A partir d’aquell moment
els individus tenen en les seves mans la llibertat d’assumir la construcció de
la seva pròpia història sense més bagatge d’haver estar creats a partir de
l’alè diví. Davant la història els individus són responsables dels seus actes
lliures. La llibertat exigeix, en primer lloc, poder-la gaudir i, a
continuació, exercir amb madurés i sense condicionants que la limitin o anul·lin.
La madurés d’una societat, la seva obertura, es pot distingir per la confiança
que es dóna a la llibertat i el seu exercici.
En societats tancades, la llibertat
individual queda supeditada a la col·lectivitat. És quan la tribu i el grup
limiten la possibilitat de ser lliures. Això pot tenir una traducció política,
que en el seu extrem són els règims totalitaris, però també té una expressió
religiosa. Hi ha religions on la llibertat queda ofegada per uns dogmes i
normes que deixen poc espai a la llibertat humana. Les interpretacions
fonamentalistes, per exemple, són una expressió extrema d’aquesta interpretació
restrictiva de la llibertat. El fanatisme ofusca i anul·la la llibertat
personal. Per això, cal amarar i estar atent a com les religions conreen la
llibertat a l’interior de les seves tradicions. Doncs, no pot haver-hi cap sana
espiritualitat sense llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada