La situació és d’emergència. Per culpa d’uns
comportaments deplorables el servei públic i la funció pública estan sota
sospita. No pot ser d’una altra manera. Sap molt de greu veure el gravíssim
cost de la desafecció. Els ciutadans no donen més credibilitat a la política i
es corre el risc de debilitar la democràcia. Les enquestes d’insatisfacció
política, per sort, focalitzen la crítica a les persones, com a molt al sistema
polític, però no dubten de la democràcia. Però, tot és molt fràgil per no estar
preocupats per aquests estat de la situació. Davant de quasi sis milions
d’aturats la societat no tolera la corrupció extrema que cada dia es coneix amb
més detall.
¿Què es pot fer?. Calem mesures profundes de regeneració
democràtica. Cal prendre moltes i diverses decisions. Tinc els meus dubtes que
sigui suficient reformar el que ara existeix. El sistema polític entès com
conjunt d’actors, polítiques, institucions i procediments està obsolet i ha fet
fallida. No té remei. Cal fer foc nou i construir un nou sistema polític que
resolgui els dubtes que genera l’actual. Això comporta pensar de nou les
institucions de representació i els seus mecanismes, així com el funcionament
del sistema polític en general. Cal formular preguntes imaginatives i estimular
respostes diferents a una situació excepcional. ¿Com ha de ser el Parlament?,
¿com ha de funcionar?, ¿calen tants diputats?, ¿quin és el sistema electoral
més adient?, ¿com participen els ciutadans en les deliberacions i decisions?,
¿com ha de ser els partits per instruments útils de representació política? ¿ha
d’haver-hi límits a l’exercici d’un càrrec polític? ¿poden acumular-se
responsabilitat?.
Podríem anar-nos fent preguntes fins a l’infinit.
Certament. Però cal trobar les respostes per tornar a regenerar la confiança en
la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada