Barcelona

Entorn al nomenament del substitut de l’arquebisbe de Barcelona hi ha forces rumors. Alguns s’han intensificat en els darrers dies. De tant en tant, sempre surt qui diu estar ben informat, amb el darrer rumor curial. Res de res. Com és natural en aquestes situacions hi ha qui proposa noms, sempre presumint tenir fonts ben informades; mentre que altres es limiten a fer travesses per veure si l’endevinen. Com que també està vacant la seu de Tortosa els meus agosarats proposen uns moviments episcopals força curiosos i interessats. Tot sembla que hagi d’encaixar a fi de bé, o per fer la punyeta. Al final, serà el que hagi de ser i probablement la realitat superarà totes les especulacions.

¿Què passarà?. No ho sé. Però seria bo aplicar el sentit comú. Per més que l’arquebisbe de Barcelona hagi sobrepassat per edat el seu període episcopal, no és menys cert que, en aquests moments de canvis polítics a Catalunya, o de màximes turbulències a l’horitzó, la seva continuïtat és una garantia de bones relacions entre les autoritats romanes i les catalanes, la societat civil i aporta harmonia amb la resta de bisbes. Com que l’horitzó temporal polític és relativament curt, fora bo que s’aplacés el relleu a la seu barcelonina fins que el resolguessin bastant les incògnites que envolten el futur de Catalunya. Un cop dit això, pot passar tot el contrari. Déu dirà. Kyrie eleison