L’acceptació de la fe és també el reconeixement d’uns valors i principis, i
també d’unes normes que creen un marc de referència per tots els creients. La
tradició, recollida en la pròpia història de l’Església ha donat cos i densitat
a tot això. La perspectiva del temps ha transformat el que inicialment eren
unes recomanacions per orientar la vida de les persones, en normes pesades i
feixugues que, en determinants moments, semblen ofegar la pròpia experiència de
vida. Aquesta no era la mateixa visió que tenien els israelites de la seva
relació amb Déu. Els textos de
l’Antic testament repeteixen que els manaments del Senyor són lleugers, fàcils
de viure i donen felicitat “és perfecte
la llei del Senyor, l’ànima hi
descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants. Els
preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del
Senyor són transparents, il·luminen els
ulls.” (Sl 19, 9). “Reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix
a la terra no n’hi d’altre;
recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments
que jo et dono avui, perquè siguis feliç.” (Dt 4,32-40).
Des d’aquesta perspectiva els manaments no són cap càrrega sinó uns
caminadors per situar-se en l’ofici de viure. La vivència dels manaments i els seus valors
en lloc de punició ens dóna la pau de Crist “que la
pau de Crist regni en els vostres cors” (Col 3,15). És un estat d’ànim que
ens alegra, ens fa sentir-nos contents i dóna felicitat. Aquesta felicitat
s’obté no a través d’estímuls exteriors, no es compra, sinó que brolla a través de la vivència d’uns
valors i l’acompliment d’unes pràctiques que són portadores d’amor pels demés i
ens allibera dels nostres pecats. D’aquí neix l’experiència de felicitat
interior. És quelcom de pregon que tendeix l’experiència humana. Els manaments ens han d’orientar
en el camí de la felicitat perquè neixen de l’amor de Déu. Sinó és així, els
manaments són el resultat de l’afany regulador i restrictiu de moltes ments
humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada