Estimar, el manament més gran

Seguir els manaments de Déu és més que guardar un codi de conducta, és estimar a Déu. El mateix Jesús ho explicà gràficament en el següent paratge: "Un dels mestres de la Llei anà a trobar a Jesús i li va  fer aquesta pregunta: "¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?". Jesús li respongué: "El primer és aquest: "Escolta, Isarel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és: "Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquests" (Mc 12,28-34).

La primitiva comunitat cristiana entengué que la relació entre manaments i estimació és essencial. Sant Joan ho explica clarament “quan estimem Déi i complim els seus manaments, llavors coneixem que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, perquè els que han nascut de Déu vencen el món”  (1Jo 5, 2-4). En el Nou Testament els manaments i estimar a Déu són realitats inseparables: “El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell (Jo 14,21); “si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc... El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.” (Jo 15,10-12).