Empobriment del relat polític

En política, tot està esvalotat i confús. La majoria de debats sonen buits quan no són simples retòriques de l’insult. Els partits polítics cada cop tenen menys estabilitat i pateixen tensions internes de lideratge; fruit d’això els electors canvien les seves preferències i propicien l’ascens de noves formacions polítiques. Algunes d’elles recullen la majoria d’electors crítics a l’actual sistema polític, però per la seva novetat encara no tenen masses propostes creïbles per assegurar la governança de la complexa societat moderna. Mirant en conjunt, si s’analitza el que està passant hom té la impressió que hi ha una profunda dissociació entre les preocupacions de les formacions polítiques i els interessos dels ciutadans. L’anàlisi dels problemes de la majoria de partits polítics manifesta disputes per les tàctiques de poder intern, tot i que de tant en tant el conflicte s’expressa com a discrepància sobre les visions estratègiques.

Aquesta situació no pot durar massa. Si la preocupació de les elits polítiques son tant endogàmiques, algunes viscudes com a novel·les per entregues, la desafecció anirà en augment i serà difícil sortir d’ella. Mentre els partits tradicionals es troben atrapats per les seves contradiccions; les noves formacions polítiques, arrossegades per pràctiques assemblearis i d’immadurés política, doncs saben el que no volen però no arriben a formular propostes polítiques per entusiasmar a la societat, aquest impàs a la llarga paralitza. Tot això condiciona l’arena política desconcertant als ciutadans. En moltes ocasions, es té la impressió de que es governa per inèrcia i sense masses projectes de transformació radical de la societat, o per estètica èpica sense més continguts que quatre consignes efectistes. La majoria de discursos polítics estan plens de retòrica sense sentit excepte les apel·lacions a l’èpica a fi de motivar les mobilitzacions ciutadanes. El relat s’empobreix i els polítics deixen de liderar la societat perquè han dimitit en la seva funció de fer-nos creure que hi haurà un demà diferent, més just i igualitari que ens permetrà ser més feliços.