Les religions necessiten l´ús de referents culturals per
expressar-se. Algunes, després de molts esforços i dures controvèrsies, han
sabut trobar les expressions culturals més comprensibles als nostres temps.
D’altres, encara no. En aquests casos, l’originalitat de la fe queda
emmascarada per una cultura que resulta estranya i incomprensible al que podem
considerar com la cultura del nostre temps i que defineix tota una civilització
i la seva civilitat. Lamentablement, dins de l ‘Islam hi ha unes concepcions
que no s’amaguen d’emprar uns símbols i expressions culturals molt arcaiques
que entren en franc conflicte amb les representacions culturals de les societats
occidentals i la seva civilitat.
Per evitar tot mal entès, reconec que el necessari respecte
a la diversitat religiosa no ha de confondre’s i dissimular, en benefici de la
convivència, el conflicte que algunes tradicions de l’Islam comporten per la
nostre comprensió del respecte a la dignitat humana. La notícia de que comencen
a veure’s dones musulmanes que es banyen vestides en algunes platges i piscines
públiques ha encès les alarmes. Fa temps que aquest fenomen es presenta de
forma esporàdica, però ara aquesta situació esdevé conflicte quan algun
municipi vol prohibir-ho. Ho trobo bé. Perquè
certes indumentàries en les piscines públiques afecta a la salubritat. Però
tampoc cal amagar que un dels motius d’aquesta oposició és considerar que les
dones es banyin tapades és denigrant per elles.
Un cop, en un país de tradició musulmana, al preguntar
perquè hi ha poques dónes a les mesquites vaig obtenir vàries respostes. Una
era ben evident, l’Islam no obliga les dones a les mateixes pregàries que els
homes. Però algun home va comentar-me, tot sincerant-se, que la presència de
les dones a les mesquites els distrauria. Vaig trobar tota aquesta argumentació
carregada d’un masclisme insuportable. Els mateixos arguments es fan servir per
obligar a les dones a banyar-se quan més tapades millor. Aquest masclisme
extrem és possible per una part perquè les pròpies dones estan presoneres
d’unes creences que no són religioses, sinó culturals; i perquè hi ha uns homes
que han fet unes interpretacions masclistes de l’Islam ben allunyades del
sentit que l’Alcorà dóna a les relacions entre els homes i les dones. Cal avançar
cap una comprensió oberta de l’Islam compatible amb els referents culturals de
la nostra societat. El manteniment de certes pautes culturals són inacceptables
perquè atempten la dignitat de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada