No
tenia masses ganes en parlar del que passa a Espanya amb el seu rei. Però tenia
curiositat en saber que faria l’Església catòlica en aquesta ocasió singular.
Les primeres notícies que circulaven era que hi havia una cert interès de
garantir una celebració religiosa en algun moment del canvi de rei. Per sort les
notícies de darrera hora indiquen que la cerimònia de la proclamació del
príncep Felip com a nou rei d’Espanya serà laica. És una bona notícia que
contradiu les insinuacions del primer moment. S’ha imposat el sentit comú. Penso que el futur
rei d’Espanya hauria d’evitar vincular la serva responsabilitat institucional a
una determinada tradició religiosa. El monarca pot tenir una creença religiosa
particular, que ben segur la té i la viu, però la institució que representa ha
d’evitar la confusió que produiria adoptar signes religiosos en la seva
proclamació de monarca.
Malament
aniria si el futur Felip VI comencés el seu regnat barrejant la corona amb la
fe. El nou monarca espanyol serà proclamat rei en les corts generals. No hi ha
un altre espai constitucional possible. Quin error es cometria si l’Església
catòlica espanyola caigués en el parany de voler tenir un espai propi en
aquests moments. No toca ni és oportú. Suposo que el cardenal de Madrid deu especular
encara en la possibilitat de fer una cerimònia religiosa per fer-se a veure en
els moments de la introducció del nou monarca. A més, seria probablement la
seva gran ocasió de fer un pontifical magnificent. Cal recordar que en
l’ascensió al tro del rei Joan Carles I d’Espanya es celebraren dos cerimònies:
la proclamació feta en les Corts, el dia 22 de novembre de 1975, i una altra el
27 de novembre que fou una missa la d’unció de l’Esperit Sant que tingué lloc a
l’Església de San Jerónimo el Real. Aquesta missa, ni de lluny era una
coronació formal segons els rituals tradicionals o a l’estil d’altres països, però
emprà un simbolisme que així ho recordava.
La simbologia a emprar
durant la proclamació també serà un important baròmetre per avaluar la dimensió
laica d’aquesta cerimònia. És probable que durant aquest esdeveniment
s’utilitzin dos símbols: la corona i el ceptre reial col·locats damunt d’un
coixí al costat de la presidència del Congrés de Diputats on es troben reunides
les Corts Generals del Regne. Hi ha un tercer símbol que ha estat habitual en
aquestes cerimònies: una creu. Aquesta hi fou present en quan fou anomenat rei
Joan Carles. Fora desitjable que, en clau constitucional, s’evités aquest
símbol i el jurament damunt dels Evangelis en nom de Déu i, en lloc d’aquests
signes confessionals, s’optés per una discreta promesa. Aquests petits gests
poden servir per intuir el signe que el nou monarca dels espanyols en relació a
la diversitat religiosa del Regne d’Espanya.
...I tot en part gràcies a Rouco Varela. Hi ha una quasi un consens per evitar a tota costa que el seu protagonisme desvirtuï tant la coronació com la fe de Jesús de Natzaret. Jaume F.
ResponElimina