Les dates poden ser malèfiques i avui es manifesta una situació que
recorda aquest malefici. En el dia d’avui, el regne d’Espanya té un nou rei, s’ha
pogut seguir fil per randa perquè els mitjans de comunicació públic de
Catalunya han fet un desplegament de l’acte de proclamació del nou rei; i, religiosament,
és la festivitat dels Corpus Christi tot i que estigui litúrgicament desplaçada
al diumenge. La coincidència d’aquests esdeveniments m’han fet establir uns
lligams que representen un salt de tres cents anys, 1714 i 2014.
Però la diada de Corpus pels catalans ens evoca un altre efemèride, l’anomenat
Corpus de Sang. Aquest fou un gran avalot ocorregut a Barcelona el 7 de juny de
1640, diada de Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors com a
resultat del descontentament generalitzat a Catalunya pels costos que estava
ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquesta revolta fou el punt
inicial de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte duc
d'Olivares, privat de Felip IV de Castella. Anys després, el 1714, un altre
Felip, aquest el V, anul·la els drets polítics dels catalans. Tres cents anys
després, el 2014, un nou Felip, el VI, pren les regnes del regne d’Espanya.
¿S’inicia un nou cicle o és, com el joc de l’oca, de Felip en Felip, per
tal que tot segueixi com abans? Cal ser políticament actiu i no renunciar a
pretendre influir, des de Catalunya, en el poder de l’estat espanyol a fi d’aconseguir
la devolució dels drets polítics suprimits per la guerra del 1714. A l’escoltar
el nou rei Felip VI afirmar que vol una “monarquia
renovada per un temps nous” he tingut la següent pensada: ¿si a Espanya s’obre realment un nou temps
polític, perquè no aprofitar-lo per redefinir les relacions entre una
Catalunya, sobirania políticament i amb els catalans com a subjecte polític
reconegut, amb el regne d’Espanya que es situa en un procés de refer la seva
identitat ajustada a una nova realitat?. Tot pot ser possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada