Sunnites i xiïtes

El cruent conflicte a Iraq ha situat en primer pla l’enfrontament de los dues grans branques religioses de l’Islam: els sunnites i els xiïtes. La divisió entre sunnites i xiïtes té uns 1.400 anys d'antiguitat. El seu origen és la disputa per la successió de lideratge en la comunitat musulmana després de la mort del profeta Mahoma l'any 632. Malgrat els conflictes oberts entre sunnites i xiïtes en països com el Líban i l'Iraq, les dues tradicions religioses no són gaire diferents en termes de creences religioses i les seves pràctiques. Unes enquestes del Pew Center Research evidencia que a l'Iraq, per exemple, els dos grups expressen tenen les mateixes creences en relació a Déu i els principis ensenyats pe Mahomma; en un percentatge similar (82% xiïtes i 83% dels sunnites) diuen que la religió és molt important en les seves vides. Més de nou de cada deu xiïtes iraquians (93%) i sunnites (96%) afirmen que dejunen durant el mes sagrat del Ramadà.

En alguns països musulmans, les persones no veuen diferències significatives entre sunnites i xiïtes de l'Islam com a rellevants. Una enquesta dels musulmans de 39 països que es va realitzar el 2011 i 2012 va trobar, per exemple, que el 74% dels musulmans a Kazakhstan i el 56% dels musulmans a Indonèsia no sabien si eren sunnites o xiïtes, sinó que simplement es consideraven només musulmans. A l'Iraq el tema és el revés, només un 5% es considera només musulmà, de tal manera que tothom s’identifica amb una tradició o altre. Els detalls que marquen les diferències es troben en aspectes pràctics de l’Islam. Per exemple, el fet d’acceptar (xiïtes) o no (sunnites) la visita als llocs considerats santuaris sants pels musulmans. En una enquesta, el 14% dels sunnites iraquians consideren que els xiïtes no són musulmans, mentre que només un 1% dels xiïtes a l’Iraq considera als sunnites no musulmans. En països sunnites hi ha un elevat percentatge de musulmans que consideren que els xiïtes no ho són.