Les
persones poden caure en la temptació de demanar a Déu una intervenció especial,
quasi màgica, a fi d’obtenir algun benefici particular o la resposta a una
qüestió que atrapa i ens amoïna. Generalment, aquesta resposta no arriba mai. Es
té la sensació que Déu calla i ens abandona; ens creiem abandonats del seu amor
i deixats a la nostra sort. Aquesta sensació provoca el sentiment d’increpació
i, encarant-nos a Déu, li retraiem la seva absència. Tenim la sensació que el
Déu de l’amor no ha atès la nostra pregària.
A
molts cristians ens passa el mateix que el ric de la paràbola de Llàtzer (Lc
16, 19-31). Jesús explicà que hi havia un home ric que celebrava cada dia
festes esplèndides mentre que “un pobre
que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos
nafrat esperant de satisfer la fam amb
les engrunes que queien de la taula del ric” . Quan el pobre morí els
àngels el portaren al costat d'Abraham. Al morir el ric anà al reialme de la mort on, enmig de
turments, “alçà els ulls i veié de lluny
Abraham, amb Llàtzer al seu costat”. Llavors exclamà “Abraham, pare meu, tingues pietat de mi” i demanava que Llàtzer apaigavés
els seus turments. Però Abraham respongué “fill,
recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només
va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments”.
Aquesta
situació feu reflexionar Llàtzer i demanà a Abraham “t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans.
Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de
turments”. Però Abraham li respongué: “ja
tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin”. Però el ric insistí “no, pare meu Abraham, no els escoltaran.
Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran”. La resposta
d’Abraham a la suplica del ric és ben eloqüent “si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort
que ressusciti”. Això és el mateix que ens pot passar sovint, som incapaços
d’acollir i comprendre els signes profètics que Déu envia mentre demanem
insistent un intervenció màgica per fer-li cas. Però Déu no ressuscita el morts
per compensar la nostra incredulitat. Déu ens facilita, a través de Jesús, el
camí per descobrir els profetes i els signes que ajuden a saber quina és la
seva voluntat de salvació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada