Al peu de la creu

En el seu recent viatge a Terra Santa el papa Francesc pronuncià una interessant homilia a l’església de Getsemaní que es troba a la muntanya d’Oliveres. En aquest indret el papa digué “ens trobem en aquest lloc sant, santificat per la pregària de Jesús, per la seva angoixa, per la seva suor de sang; santificat sobretot pel seu sí a la voluntat d'amor del Pare”. Tot seguit el papa Francesc proposà comprendre els sentiments que deuria tenir Jesús en aquells moments i fer d’ells una interpel·lació a la consciència personal. “Sentim gairebé por d'acostar-nos als sentiments que Jesús va experimentar en aquella hora; entrem de puntetes en aquell espai interior on es va decidir el drama del món. En aquella hora, Jesús va sentir la necessitat de resar i de tenir al costat de si els seus deixebles, als seus amics, que l'havien seguit i havien compartit més de prop la seva missió. Però aquí, a Getsemaní, el seguiment es fa difícil i incert; es fa sentir el dubte, el cansament i el terror. En el frenètic desenvolupament de la passió de Jesús, els deixebles prendran diverses actituds en relació al seu Mestre: actituds d'acostament, d'allunyament, d'incertesa '' .

Davant dels dubtes dels primers deixebles el papa Francesc es formulà vàries preguntes: “¿qui sóc jo davant del meu Senyor que pateix? ¿sóc dels que, convidats per Jesús a vetllar amb ell, s'adormen i, en lloc de resar, tracten d'evadir tancant els ulls a la realitat? ¿O m'identifico amb aquells que van fugir per por, abandonant el Mestre en l'hora més tràgica de la seva vida terrenal? ¿Descobreixo en mi la duplicitat, la falsedat d'aquell que el va vendre per trenta monedes, que, havent estat cridat amic, va trair Jesús? ¿M'identifico amb què van ser febles i el van negar, com Pere, que poc abans havia promès a Jesús que el seguiria fins a la mort i després, acorralat i aterrat pel pànic, jura que no el coneix¿ . ¿Em semblo a aquells que ja estaven organitzant la seva vida sense Ell, com els dos deixebles d'Emaús, necis i maldestres de cor per a creure en les paraules dels profetes?”

En contraposició el papa proposà com exemplar l’actitud dels pocs que foren fidels en els últims moments de Jesús: la Mare de Déu i l’apòstol Joan.  Ells foren dels pocs que quan tot es feu foscor i tota esperança semblava apagar-se, demostraren que només l'amor és més fort que la mort. Fou l'amor de la Mare i del deixeble estimat el que els portà a romandre al peu de la creu, per compartir fins al final el dolor de Jesús. Per això el papa tornà a preguntar-se i a preguntar-nos si “¿m'identifico amb aquells que han imitat al seu Mestre fins al martiri, donant testimoni de fins a quin punt Ell ho era tot per a ells, la força incomparable de la seva missió i l'horitzó últim de la seva vida”  L'amistat de Jesús amb nosaltres, la seva fidelitat i l'amor són el do inestimable que ens anima a continuar amb confiança en el seguiment malgrat les nostres caigudes, els nostres errors, fins i tot les nostres traïcions. El papa remarcà que cal estar atent per no caure en la temptació i trair el seguiment de Jesús. Tot estem exposats al mal. Però l’amor tot ho pot i salva.