La
majoria de cristians vivim la fe al bell mig de la societat on la fe entre en
diàleg amb altres tradicions religioses, creences i diverses expressions culturals
secularitzades. Aquests cristians contrasten, dia a dia, el seus referents de
significat amb els propis d’altres persones, creients o no. Així, els cristians
han de donar sovint les raons de les seves esperances. El contrast de creences
no és un fet accidental. A diferència d’aquells cristians que exploren el
diàleg interreligiós com a reflexió metòdica, els cristians en la frontera de
la societat la fe és confrontada amb l’experiència de la vida.
És
en aquestes situacions on els cristians hem de saber ser testimonis de la fe.
No es tracta de callar i dissimular les raons de les nostres esperances. Al
contrari. És en aquests moments quan les persones em de ser sinceres i
confessar-nos creients en la Bona Nova de Jesús. La fe, és una fe confessant de
l’anunci joiós de salvació donat per Jesús. Els cristians en la frontera de la
societat, hem de saber testimoniar la fe allí on vivim i hom de fer “d’una manera silenciosa o explícita, segons
la vocació i el tarannà de cadascú, el cristià haurà d’expressar la seva fe
sense el suport del Temple ni la seguretat del Pare retingut al Vaticà” (“La
solitud de la fe” Questions de Vida cristiana nº94 p.75 1978).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada