Governança i religió

Durant dos dies un petit grup de persones convocats per iniciativa de la comunitat de fe Bahà’í han debatut les relacions existents entre governança, governabilitat i les religions. La majoria dels ponents, tots ells experts en aquestes matèries, han coincidit en senyalar que, malgrat la transformació de la diversitat cultural i religiosa de la societat, no hi hagut l’oportuna adaptació del marc normatiu que regula el dret a la llibertat religiosa i la seva pràctica. S’ha constatat, amb un punt d’amargor o cansament, que, tot i que la llibertat religiosa és un dret fonamental constitucional, existeix una important dispersió normativa que dificulta molt la seva pràctica. És més, la pròpia actuació de moltes autoritats públiques, especialment en l’àmbit local, evidencia una gran desconeixement de l’empar constitucional a l’exercici de la llibertat religiosa i prenen decisions totalment en contra aquest dret.

Existeixen molts buits normatius alhora de protegir la llibertat religiosa. Sense anar més lluny, la pròpia llei Orgànica de Llibertat Religiosa és francament millorable des del punt de l’arquitectura jurídica. Per exemple, cal treure de la llei aspectes propis d’un reglament i cal adaptar-la a la realitat plural i diversa de la societat, tant en relació a les religions com en la realitat territorial descentralitzada de l’Estat. Durant l’època del govern Zapatero va haver-hi un intent de reforma de la llei però, davant les resistències de l’Església catòlica com les pressions importants dels grups laïcistes excloents, el govern s’espantà i preferí hivernar el seu projecte. Malgrat el temps transcorregut no s’ha avançat gens en aquesta direcció.

Les pròpies confessions religioses perceben un cert abandonament o desinterès d’algunes institucions de l’Estat en considerar el valor social positiu de les religions. Aquesta situació s’ha agreujat en els darrers anys per la retirada d’algunes subvencions que les administracions públiques abans destinaven a la promoció de la diversitat religiosa i la seva projecció social. Alguns dels experts han constatat amb força preocupació que aquest estat de les coses pot alterar negativament el camí recorregut en els darrers anys en el camp del diàleg interreligiós i afectar la projecció social de les religions.