Sinceritat política

Quan trobem uns polítics sincers ens sorprenem. La roda de premsa feta pels ministres de finances alemany i grec, Wolfgang Schüble i Ianis Varufakis, és un bon exemple d’un exercici de sinceritat. Els dos ministres foren clars en les seves explicacions sobre el profund desacord en relació a la negociació del pagament del deute grec. El ministre alemany fou contundent en indicar les discrepàncies i Varufakis, en un exercici de clarividència, apel·là a la recent història d’Alemanya per alertar del risc d’alentar el nazisme si s’humilia un país. No es pot ser ni més clar ni i més lúcid.

La política necessita tenir polítics sincers. Molts cops la desafecció neix més per aspectes formals o de comportament que per discrepàncies en les estratègies polítiques.. La gestió de la recent nevada a Catalunya és una mostra de tot això. Només calia escoltar alguns polítics, de diferent rang i posició, per adonar-se que eren poc sincers en les seves explicacions. Ningú volia assumir les seves responsabilitats. Ha hagut de transcórrer tot un dia perquè els consellers afectats pel caos circulatori, un més que l’altre. Comencessin a reconèixer les seves responsabilitats en els fets. Però, com és habitual en els discurs polític, un d’ells ha intentat traspassar part de la responsabilitat adduint que la culpa era d’altres. Intolerable. Aquest país, que avança decididament cap un nou escenari polític sota l’impuls dels ciutadans, els partits polítics que lideren el procés han de comprendre que, alguns dels seus professionals de la política, no generen prou confiança per liderar aquest procés de canvi i transformació.