Hi
ha molts cristians situats a la frontera de l’Esglèsia amb la societat.
Aquests, viuen la fe com una opció personal en mig d´un món estrany al fet
religiós, quan no contrari, i amb poc suport institucional. Els cristians de
frontera són els primers en dialogar amb altres tradicions religioses, creences
i descreences. En aquesta frontera de la institució eclesials transiten moltes
persones religioses poc convençudes de la pròpia institució eclesial. Aquests
cristians, tot i aquest allunyaments institucional, estan cercant nous
significats a l’existència humana i no es desdiuen de pensar que la institució eclesial
pot conduir bona part d’aquest sentit existencial.
El
diàleg interreligiós en la frontera, allunyat com està dels centres institucionals
de la fe, són rics en experiències humanes plenes de vida i de reformulació de
les veritats religioses. Situar-se a la frontera comporta tensions perquè allí
es cerquen noves formulacions dels dogmes religiosos o de les pràctiques que
les respectives confessions religioses consideren immutables perquè formen part
de la seva tradició. Estar en la frontera genera incomprensions amb alguns dels
guardians del centre del poder religiós. La bona noticia és que el papa
Francesc ha destacat la importància de la perifèria com a lloc on trobar Déu
perquè allí hi ha experiències positives d’amor i de solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada