Les males arts en política

 Ahir parlava de la mala educació en política, avui he d’insistir en el tema. L’actitud mostrada pels dos directors de la pel·lícula Ciutat morta és una mostra d’aquesta mala educació que s’estén en política. El seu gest, refusant amb ostentació rebre el premi de la ciutat que els havia atorgat un jurat independent és una evidència del mal fer instal·lat entre algunes persones. Després, en un petit clip de vídeo, explicaven el perquè de la seva actitud i acusaven a l’ajuntament de voler rentar-se la mala consciència amb el lliurament d’aquest premi.

Aquest argumentació és molt feble si tenim en comte que els jurat que decidí el premi era totalment independent del govern municipal. És més, en el seu veredicte, evidenciava el valor de denúncia del documental. Aspecte que poc afavoria a l’ajuntament, però les autoritats municipals, donant mostres d’un qualitat democràtica impecable, assumiren que el documental tingués l’atorgament de premi Ciutat de Barcelona.

Si les males maneres dels directors de la pel·lícula els desacrediten, també ho fa el seu gest de no renunciar a percebre l’import monetari del premi, per més que ho justifiquin dient que ho fan per seguir investigant la corrupció municipal. En aquest punt també es criticable el curiós doble raser que fan servir per valorar dos fets relacionats. Ser alternatiu no pot ser només una impostura, també comporta transmetre uns valors i actuar en coherència. Cosa que no han fet en aquesta ocasió els directors de Ciutat morta.