Aforismes polítics - I

Un aforisme, paraula derivada del grec del mot definir, és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. L'aforisme parteix de la subjectivitat de qui el fa i pretén enunciar un principi amb la màxima concisió. Els primers aforismes són d'Hipòcrates i es referien a petites descripcions de símptomes i diagnosis d’infermetats. Són especialment abundants durant el període hel·lenístic, al Renaixement i a la Il·lustració. M’he permès fer uns petits aforismes relatius a l’actual moment polític a Catalunya.

Estem igual. Des de fa temps res sembla haver canviat. No s’ensuma cap acord, més aviat els presagis són la continuïtat del desencontre.

Desconfiança. Hi ha desconfiança entre les dues úniques forces que poden liderar el procés polític català avui.

Refredament. Han passat tres mesos després de la gran mobilització del 9N de 2014 i el més calent sembla a l’aigüera. Malgrat la pressió popular, l’entusiasme del moment no s’ha traduït en acord polític. Dóna la impressió que cadascú va pel seu cantó. Si això continua s’escamparà el desànim.

Misèria humana. Els espectadors del procés polític català destacaven la seva unitat. ¿Hi havia unitat o tot era un emmirallament? Tal com estem avui més aviat dóna la impressió que alguna força política, un cop vistes les seves possibilitats electorals a tirat pel carrer del mig i vol escurçar la seva arribada al poder.

Decepció. L’apetència par arribar al poder a situat els interessos particulars per endavant. Mentrestant, els interessos del país han quedat subordinats a les lluites partidistes. ¿Fins quan serà sostenibles aquesta situació?.

Data de caducitat. El crèdit polític dels ciutadans als independentistes té data de caducitat. Molt especialment per aquells individus que la independència trobava sentit per resoldre problemes. Si hi ha bonança econòmica, ¿seguiran valorant la independència com una oportunitat?.

El maniqueisme cansa. El tot o res continuat cansa. Cansa molt. Cansa tant, que pot arribar a cansar el mateix somni de la independència.

Dividits perdem. N’estic convençut. Els contraris a la independència temem la unitat dels catalans. La desunió pel tipus de llista o el caràcter del programa ens afebleix més del que percebem.