La mala educació política

He seguit amb atenció la compareixença parlamentària del President Mas. Deixo a banda la pròpia discussió política per centrar-me en els aspectes formals del debat i l’actitud d’una part dels diputats. He trobat de molt mala educació com una part important dels diputats de la comissió estiguessin, mentre parlava el President, atenent els missatges que rebien o enviant-ne pels seus telèfons mòbils. No sé si retransmetien directament el debat a les xarxes socials a atenien missatges que anaven rebent, però en qualsevol cas demostraven que no estaven escoltant amb atenció. Com també m’ha sorprès certs tons i gesticulacions d’alguns i, de forma especial, la xerrameca i xiuxiueig de fons que hi havia en certs moments o la xerrameca de to alt. Fins i tot, el president de la comissió parlamentària advertí als diputats populars per fer massa soroll i xerrar entre ells mentre estava intervenint el president de la Generalitat, Artur Mas i “"anar al bar si volen fer corrillos". Bona resposta per un comportament d’alguns diputats, i no només del partit popular, que denotaven mala educació.

Els diputats, certament, no calen ser sants, però han de comportar-se com si ho fossin. Perquè la seva presència en l’espai públic esdevé referència pels ciutadans. No em quedo satisfet pensar que el que mostren els diputats és un reflex de la societat, perquè espero, i desitjo, que els diputats tinguin un comportament diferent del que s’observa en la societat. En aquest sentit, sí que espero que siguin testimonis d’una altra manera d’estar en política i de relacionar-se els polítics.Voldria que els diputats fossin uns referents de bona educació per la societat. Els parlamentaris formen part de l’elit dirigent i haurien de ser persones respectables. La política barroera, mal educada i de bronca comporta la degradació de la mateixa política i, ben segur, és un poderós motiu per alimentar la desafecció. Necessitem polítics ben educats, amables i respectuosos. Exquisits en el tracte i intel·ligents en el verb, més il·lustrats i llegits,  més curosos en les formes i més conscients de que la societat els observa. Vaja, el que no són, alguns dels nostres diputats.