Fontarnauita

Ahir es presentà en societat un nou mineral. És un fet històrica, doncs no es presenta un mineral cada dia. Es tracta d’una sal doble de sodi i estronci, amb potassi i calci. Té per nom Fantarnauita. Magnífic nom per identificar un mineral. El nom és un homenatge a un bon amic i company, en Ramon Fontarnau i Griera, biòleg, precursor de la microscòpia electrònica de rastreig al nostre país. Fou el primer entre els primers. Fórem companys en el camp de la microscòpia electrònica durant vint anys. Ell entrà al Servei de Microscòpia Electrònica  l’any 1967 i jo l’any següent. Eren temps difícils, de cobrar poc, treballar molt i esperar que vinguessin temps millors. Durant tots aquests anys compartirem la il·lusió de la recerca i el servei a altres persones que volien emprar els complexes microscopis electrònics. Ella era una savi ordenat i meticulós, un artista de la recerca i de la precisió. La seva alegria i bonhomia li obria totes les relacions humanes perquè era molt fàcil confiar-li el cor.

És goig saber que el nou mineral té el nom d’en Ramon. El mineral fou descobert a la conca sedimentària d’Emet a l’Anatòlia (Turquia) per un grup multidisciplinari de científics i tècnics dels Centres Científico Tecnològics i de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona treballant conjuntament amb la universitat de Dukuz Eylül d’ Esmirna (Turquia). El treball d’identificació d’un nou mineral és un procés complex perquè cal anar superant les exigents proves que demana la CNMNC “Comission on New Minerals Nomenclatura and Classification”. El que animà als seus descobridors a seguir intentant superar totes les proves era saber que aquesta comissió havia acceptat el non del nou material. Per això les feines de classificació semblaven més lleugeres perquè al final, si es superaven totes, hi hauria un nou mineral en el món que es diria Fontarnauita en homenatge a Ramon Fontarnau i Griera. Això és el que importava.