Fa
temps que tinc relació continuada amb l’Islam. Tinc bons amics musulmans que
estimo i comprenc les seves inquietuds; conec la realitat política i social
d’algun país musulmà i des de fa temps procuro llegir tot el que puc sobre
l’Islam. Intento sense defallir tendir ponts entre els musulmans que viuen a Catalunya
i la societat catalana, amb resultats desiguals. Però estic preocupat, ja que més
que trobar una àmplia comprensió sobre l’Islam hi trobo cada cop més recels per
part dels que no són musulmans. M’ha sorprès constatar que aquesta desconfiança
es dóna també, i creix, entre moltes persones a les quals se’ls suposa prou capacitat
analítica per comprendre i diferenciar el que és l’Islam i el que són els grups
radicals que es presenten com a islamistes. En general, la percepció que la
ciutadania té de l’Islam és cada cop més negativa.
Junt
amb les anteriors consideracions, existeix una preocupació creixent per
l’aparició de fenòmens violents associats, o que es volen associar, amb
l’Islam. Per exemple, resulta sorprenent els enfrontaments durs entre sunnites
i xiïtes en alguns països, o les diferents formes de terrorisme que busquen la
seva justificació en interpretacions tancades de l’Islam. La perplexitat
compren també els problemes que té l’Islam per compatibilitzar la seva
expressió religiosa amb la cultura de Modernitat. No deixa de ser paradoxal
adonar-se que, malgrat els esforços fets, encara són minoritàries les corrents
de l’Islam que entren a reflexionar sobre aquests temes i són capaces de fer-se
preguntes sobre la seva identitat i significació. Tot això, representen
dificultats objectives alhora de presentar l’Islam en les societats
occidentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada