Igual que el jutge Santiago Vidal, no sóc un expert constitucionalista, ni per no ser, no sóc ni jurista. Però, com el jutge, comparteixo l’interès de dedicar el temps lliure a reflexionar sobre els drets i deures constitucionals dels catalans en la futura Catalunya independent i, de manera especial, com queda protegida la llibertat religiosa i el reconeixement de les religions. En el “Document base provisional per una futura constitució participativa de la república de Catalunya” es proposa una regulació ben curiosa del dret de la llibertat religiosa i les relaciones dels poders públics amb les confessions religioses. Considero molt encertat la proposta d’encaix constitucional de la llibertat religiosa en el títol segons dins l’apartat de drets i deures. Així la llibertat religiosa té la consideració de llibertat fonamental a promoure i defensar. Queda ben clar, en la proposta d’article 13, dedicat a la llibertat religiosa, que “es garanteix la llibertat religiosa i de culte. Tota persona té dret a escollir lliurement la seva religió i conviccions filosòfiques, així com de dur-les a la pràctica de forma pacífica”. Estic plenament d’acord que, tal com es proposa a 13.2, que “l’Estat es declara aconfessional”. Però el meu avinença arriba fins aquí
No
comparteixo, en res, el que es diu a continuació en la resta de l’article, “i en conseqüència, cap religió podrà ser
subvencionada amb fons públics. (13.3) Les pràctiques d’ús de vel integral que
oculti la cara en espai públic, sota l’excusa de religió, no són mereixedores d’empara
legal”. En primer lloc, no crec que un futur text constitucional hagi de
regular aspectes normatius que són objecte de lleis posteriors o de reglaments.
Parlar de subvencions en un text constitucional o pretendre regular el vel
integral en la constitució és un enorme despropòsit i una sorprenent anomalia. És
un despropòsit que crec que té aires ideològics més que de definició constitucional.
L’ús de l’expressió “i en conseqüència”
confirma la meva opinió que el redactat es deriva d’una predisposició ideològica.
Per analogia, la Constitució espanyola del 1978, a partir d’un supòsit d’aconfessionalitat
similar afirma el contrari “els poders
públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola
i mantindran les consegüents relacions de
cooperació”. (16.3)
¿Per
que la proposta base provisional de constitució nega tota cooperació?. Intueixo
que al darrera d’aquest oferiment de redactat constitucional hi ha una visió de
laïcitat excloent força consolidada en una part de la societat catalana. La
qual cosa explicaria la prohibició dels poder públics de cooperar amb les
religions per considerar que poc poden aportar al bé comú. Si bé s respecte el dret a la llibertat
religiosa com exercici d’una llibertat personal no es reconeix l’aportació
positiva que les tradicions religioses poden fer a la construcció del bé comú
dels catalans. Aquesta visió que no s’estén a altres entitats o grups, ja que
en el projecte constitucional no existeix cap esment a una restricció similar. Per
sort, com diu l’enunciat del document, estem davant d’un text que és una “base provisional per una futura constitució
participativa” per la qual cosa es tracta d’un text obert que es pot
enriquir per la participació d’altres visions i opinions. Caldrà estar atent en
veure com evoluciona la proposta de text. En qualsevol cas, les tradicions religioses
han d’estar preparades per, quan el futur Parlament català obri el període de
fer una Constitució en serio, fer sentir la seva veu i proposar un visió constitucional
de laïcitat positiva que permeti incloure les religions de manera activa en la construcció
del futur país de tots els catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada