Estat Islàmic IX Abu Bakr al Baghdadi I

Ibrahim Awwad Ibrahim Ali al-Badri al-Samarrai,  conegut també com Abu Bakr al-Baghdadi, nascut a Samarra, Iraq, l’any 1971, és l’autoproclamat califa de l'Estat Islàmic. El seu nom escollit evoca el que tenia Abu-Bakr as-Siddiq sogre de Muhàmmad i primer califa successor del Profeta. També se’l denomina coneix com “Califa Ibrahim.”

Al-Baghdadi és doctor en estudis islàmics per la Universitat de Bagdad. Durant més d'una dècada, fins a 2004, va viure en una habitació adjunta a una petita mesquita local en Tobchi, un barri pobre i atrotinada a la perifèria oest de Bagdad habitat per tant xiïtes i sunnites. Després de l'ocupació nord-americana de l'Iraq, l’any 2003, Baghdadi s’incorporà al grup gihadista Tawhid al Yihad creat per al Zarqaui. Fou detingut un any després, el 2 de febrer de 2004 prop de Fallujah, i va estar onze mesos en el centre de detenció Camp Bucca, és alliberat el desembre del mateix any. Allí va establir relacions amb ex generals del règim de Saddam Hussein, els quals passarien més endavant a la direcció de les milícies de l'Estat Islàmic.

Entre els anys 2004 i 2010 al Baghdadi formà part a part del grup d’Al Qaeda a l’Irak. Aquest grup era el resultat de l’evolució del grup gihadista promogut en el seu moment per al Zarqaui. A finals de l’any 2004 Osama Bin Laden havia decidit integrar el grup gihadista d’al Zarqaui, anomenat fins llavors com Estat Islàmic d’Irak, dins de la xarxa d’Al Qaeda. A partir d’aquesta integració el grup de Zarqaui abandonà el nom d’Estat Islàmic d’Irak  i fou conegut com Al Qaeda a l'Iraq (el nom oficial era Tanzim Qaidat al-Jihad fi Bilad al-Rafidayn). La mort d’ Abu Musab al Zarqaui el 2006 per una incursió aèria nord-americana obrí fortes tensions en la direcció del seu grup. El terrorisme d’Al Qaeda no estava ben vist per una part de la població sunnita. Un grup d’ancians sunnites d’Irak havien impulsat la iniciativa anomenada Despertar sunní que s’oposava clarament a l’estratègia terrorista d’Al Qaeda a l’Irak per considerar-los un grup estranger aliè als interessos dels sunnites.

L’hostilitat d’una part dels sunnites desconcertà i debilità al grup Al Qaeda a l’Irak de tal manera que des de 2006 fins al 2010 la seva presència en la resistència sunní anà minvant. Aquest fet impactà en al Baghdadi fins a distanciar-se de l’estratègia d’Al Qaeda a l’observar que els sunnites eren contraris tant al govern xiïta de Maliki a Bagdad com al gihadisme proposat per Bin Laden. Fruit de la seva reflexió aparegué dins del grup Al Qaeda a l’Irak una corrent partidària d’accentuar el caràcter més local i nacionalista de la gihad a l’Irak aprofitant les tensions seculars entre sunnites i xiïtes. Entre els anys 2006 i 2010 la direcció d’Al Qaeda a l’Irak estigué en mans d’Abu Ayyub al-Masri, primer, i després Abu Abdullah al-Rashid al-Baghdadi després ocuparen la direcció d’Al Qaeda a l’Irak fins 2010 quan morí també per incursions militars conjuntes americanes i iraquianes.

És probable que a la mort d’ Abu Abdullah al-Rashid al-Baghdadi l’any 2010 el seu successor fou Abu Bakr al Baghdadi, l’actual califa. Una de les seves primeres decisions com a líder de l’Al Qaeda a l’Irak fou tallar les vinculacions precisament amb Al Qaeda i tornar a recuperar l’antiga denominació d’Estat Islàmic d’Irak en seu a Baquba. És probable que Aràbia Saudí, Qatar i Kuwait donaren suport a aquest canvi d’estratègia proposat per al Baghdadi.