Estat Islàmic XI Abu Bakr al-Baghdadi III

Hi  molta poca informació sobre les polítiques concretes del califat, especialment les orientades a consolidar un estat amb les seves estructures i institucions. Més enllà dels suports ideològics explicitats, es sap que l’Islam practicat pels màxims dirigents  de l’Estat Islàmic s’identifica amb la corrent sunnita salafista, es tenen poques notícies sobre els continguts de la governança d’aquest territori. Tots els decrets d’Abu Bakr al-Baghdadi estan en consonància amb aquesta ideologia que refusa la validesa d'altres escoles islàmiques. En general, la seva política no es tan diferent de la d'altres líders islamistes al voltant del món, només es diferencia per l'ús radical de la força del terrorisme i la por, i una major interacció amb els mitjans d'informació i comunicació per difondre les idees.

Els territoris del califat estan regulats per xaria, la llei islàmica, com a línia general d'acció. Una de les primeres decisions d’al Baghdadi, en coherència amb l’aplicació de la xaria com a norma legislativa, fou  obligar a les dones anar amb les cares cobertes. Es té constància de la intolerància radical en contra d'altres grups religiosos i comunitats com els cristians, xiïtes, yazidíes, turcs i mandeus. Tot persona considerada infidel i que no opta per convertir-se a l'islam, pateix una execució sumària o la tracta de persones, circumstàncies que han desencadenat un autèntic genocidi de tipus religiós a les zones sota el seu control. En alguns indrets han destruït a cop de mall o de buldòzer tresors de l’antiguitat per considerar-los elogis de la idolatria.

Els tribunals islàmics del califat han imposat la pena capital a diferents pràctiques criminals com la violació a dones musulmanes i el robatori; de la mateixa manera han condemnat a mort a les persones assenyalades com homosexuals, dones adúlteres o persones que han blasfemat, situacions que sota la seva òptica del salafisme promogut per al Baghdadi són considerades crims. Al costat d’aquestes actuacions coherents amb la visió del salafisme radical de l’Estat Islàmic, aquest està organitzant vertaderes estructures d’estat ens els territoris del califat. Part de l’acceptació que el califat troba entre els sunnites dels territoris conquerits, tant a Iraq com a Síria, es atribuïble a la seva capacitat de vertebrar unes societats sense cap estructures d’estat eficaces com a resultat de la descomposició dels actuals governs d’aquest països tutelats pels Estats Units. En els territoris del califat es recapten impostos per les activitats econòmiques, es multen les sancions de trànsit i s’està teixint unes xarxes d’atenció social.

A l'interior de l’Estat Islàmic al Baghdadi ha promogut un ús extensiu i sofisticat de les xarxes socials des d’on mostren els èxits de l'organització, es fan invitacions a sumar-se a la causa de l'Estat Islàmic, es dóna una imatge de la quotidianitat de la vida al califat i es difonen vídeos amb execucions d'ostatges en resposta al que ells consideren agressions d’Occidente. Des del punt de vista formal, es evident que al darrera dels gestors de les xarxes socials hi ha vertaders professionals d’aquests tecnologies. Els analistes reconeixen l’habilitat que han tingut al Baghdadi i el grup dirigent d’Estat Islàmic d’utilitzar les xarxes socials per atraure gent a la seva causa. Han sabut gestionar a favor seu la notorietat que el terrorisme i l’èpica provoquen en aquestes xarxes. Els dirigents d’Estat Islàmic han creat un staff altament qualificat de professionals de les tecnologies de la informació i de les comunicacions la majoria provinents de països occidentals. Fins i tot, s’han produït vàries apps per tal de difondre en tabletes i smartphons les idees de l’Estat Islàmic.

Entorn a la figura d’al Baghdadi es conjuminen dues visions i pràctiques de l’Islam que semblen antagòniques. Per una banda, l’Islam dominant a Estat Islàmic és el salafisme wahhabista orientat a la gihad amb tot el que representa de retorn a uns orígens ancestrals a la religió practicada durant el temps dels quatre califes ortodoxes i les dues generacions següents. Actitud religiosa que pot interpretar-se totalment arcaica i contrària a qualsevol modernitat. Però, per altra banda, les mateixes persones confien i empren excel·lentment les tecnologies més modernes de comunicació i gestionen perfectament les xarxes socials. Situació que podria resumir-se dient que al Baghdadi i els seus practiquen el salafisme 2.0. Aquesta és la permanent contradicció que acompanya als dirigents de l’Estat Islàmic.