El
papa Francesc, en una de les seves habituals homilies a la residència de Santa
Marta ha afirmat, en paraules senzilles i clares:”si es treu la pobresa de l'Evangeli no es pot entendre el missatge de
Jesús”. En la seva intervenció ha lloat la “teologia de la pobresa” i ha tingut unes paraules de reconeixement,
que poden interpretar-se com a protecció papal, dels sacerdots i bisbes que
defensen els pobres: “és injust
definir-los com a comunistes”. Paraules encertades, perquè aquestes són les
acusacions precises que s’acostuma a fer en molts països contra els cristians
que han optat per la causa dels pobres.
Davant
la pobresa del món cal generositat de cor i alguna cosa més. Els cristians ens hem
de comprometre clarament per combatre la pobresa. A partir d’un comentari d’un
text de sant Pau sobre una col·lecta a favor dels creients de Jerusalem el papa
Francesc amplià el text de l’apòstol amb les següents paraules “si teniu molta riquesa al cor, aquesta
riquesa tan gran --el zel, la caritat, la Paraula de Déu, el coneixement de
Déu- feu que aquesta riquesa arribi a les butxaques. I aquesta és una regla
d'or. Quan la fe no arriba a les butxaques, no és una fe genuïna”. No es
tracta de fer simples obres de beneficència, aquestes són necessàries i bones, no
cal donar allò que ens sobrer o és superflu, sinó oferir als pobres part del
que tenim com a més propi. En aquest acte de generositat, al situar als pobres
en el centre de l’experiència cristiana, acollim a Crist perquè ell es feu
pobre entre els pobres.
Per
acabar la seva homilia, el papa Francesc ha indicat que "aquesta és la teologia de la pobresa, per
això és que la pobresa està al centre de l'Evangeli, no és una ideologia".
És precisament aquest misteri, el misteri de Crist que s'ha abaixat, s'ha
humiliat, s'ha empobrit per enriquir-se i enriquir-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada