dimarts, 2 de juny del 2015

Estat Islàmic X. Abu Bakr al-Baghdadi II


Al Baghdadi va ser anunciat com a líder de l’Estat Islàmic de l’Iraq, (ISI en anglès) el 16 de maig de 2010, després de la mort del seu predecessor, Abu Omar al-Baghdadi. En aquell temps l'Estat Islàmic de l'Iraq (ISI), era sinònim d’Al Qaeda a l'Iraq (AQI) que actuava com grup iraquià d'Al Qaeda. Com a líder l’Estat Islàmic de l’Iraq, al Baghdadi fou el responsable de planejar operacions terroristes a gran escala, com el 28 d'agost 2011 el atemptat suïcida a la mesquita d'al-Qura Umm a Bagdad, que va matar al destacat legislador sunnita Khalid al-Fahdawi. Entre el març i abril de 2011, l’Estat Islàmic reivindicà 23 atacs al sud de Bagdad. L’inici de la presència d’al Baghdadi al capdavant de l’Estat Islàmic coincideix amb una època de nombrosos atemptats a Irak i Síria.

El 8 d’abril de 2013 l’Estat Islàmica a l’Irak emet un comunicat anunciant la seva expansió a Síria i la seva transformació a Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL en anglès) també denominat Estat Islàmic a l'Iraq i Síria (ISIS en anglés) o simplement Estat Islàmic. En la cultura àrab existeix una religió denominada al Sham, que vol dir llevant, que compren Síria, Líban, Palestina, Israel, Jordàndia, Xipre i la província turca d’Hatay. Quan al Baghdadi anuncià la formació de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISI), explicà que el grup gihadista en la guerra civil siriana, Jabhat al-Nusra era una creació de l’Estat Islàmic a l’Irak (ISI) a Síria i que a partir d’aquell moment s’integrava dins l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL). Aquesta absorció obrí un front de tensió entre al Baghdadi i Al Qaeda. El líder de Jabhat al-Nusra, Abu Mohammad al-Jawlani, s’oposà a aquesta fusió i demanà que l’emir d’Al Qaeda, Aiman ​​al-Zawahiri, ho desautoritzés. Aquest emeté un comunicat demanant que l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) es dissolgués i que al Baghdadi limités les activitats dels seu grup a l'Iraq. Al-Baghdadi, s’oposà a les ordres d’al-Zawahiri i van prendre el control del 80% dels combatents estrangers que tenia el grup Jabhat al-Nusra. Al febrer de 2014, Al Qaeda desautoritzà qualsevol relació amb l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) i confirmà que Jabhat al Nusra era el seu únic representant a Síria.

El 29 de juny de 2014, l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) anuncià la creació d'un califat a tot el món. Al Baghdadi va ser nomenat nou califa, denominat com "Califa Ibrahim", i l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant va passar a dir-se simplement Estat Islàmic (IS). La proclamació del califat fou fortament criticat pels molts governs de l'Orient Mitjà, altres grups jihadistes, així com per teòlegs musulmans sunnites i historiadors àrabs. En un missatge d’audio difós per Estat Islàmic al Baghdadi anuncià que un dels seus propòsits era emprendre una marxa cap a Roma per establir un Estat islàmic des del Mitjà Orient a través d'Europa. Per això calia estar present a Roma i Espanya i demanava als musulmans de tot el món per a emigrar al nou Estat islàmic.


La primera aparició pública d’al Baghdadi fou durant la pregària del divendres 4 de juliol de 2014 a la Gran Mesquita de Mossul, segons es pot veure en un vídeo penjat a Internet en el qual apareix Al Baghdadi damunt d’una trona. En aquest document, al Baghdadi es va proclamar líder mundial dels musulmans de tot el món i els demanà els seu suport. Sembla que al Baghdadi comparteix la direcció de l’Estat Islàmic amb Abu Muslim al Turkmani i Abu Ali al-Anbari, antics generals del règim de Saddam Hussein. El primer té a càrrec el territori de l'Estat Islàmic al nord de l'Iraq i té set governadors sota les seves ordres, mentre que el segon, Abu Ali al-Anbari, governa els territoris ocupats a Síria i té cinc governadors al seu càrrec. En total, aquest triumvirat governa a 8 milions de persones i compta amb nou consells que funcionen en caràcter de ministeris. Aquest estructura ministerial són: el consell superior islàmic, el de la Sharia (compost per nou especialistes en la Llei Islàmica), el militar, el legal (disputes familiars i infraccions religioses), el de seguretat, el d'intel·ligència, el financer, el d'assistència als jihadistes i el de mitjans de comunicació. El territori de l’Estat Islàmic té una extensió similar a la Gran Bretanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada