Independència i republicanisme cívic

Els catalans portem molts mesos parlant, amb diferents graus d’entusiasme i adhesió, de  la creació d’estructures d’estat. Hi ha persones molt solvents fent estudis i informes per definir quines i com han de ser aquestes estructures d’estat. Està clar que una futura Catalunya independent ha de resoldre l’organització bàsica de l’estat propi per tal que el poder polític pugui exercir amb absoluta solvència la seva funció. L’atenció continuada sobre aquesta qüestió ha deixat fora de la reflexió i el debat la necessitat de definir també els trets generals que han de definir la societat que volem en una futura Catalunya independent.

Sóc del parer que sense una societat viva i oberta les estructures polítiques són com gegants amb peus de fang. Podrem tenir les millors estructures d’estat del món, però si no tenen ànima i uns ideals a defensar el seu recorregut serà curt. La devastadora crisi econòmica dels darrers anys ha posat en evidència que hi ha un rerefons de buit moral que ha trasbalsat les estructures de poder i de la societat. La corrupció rampant d’una part de les elits polítiques d’aquest país han corroborat la necessitat d’una regeneració política que comporta també pensar de nou la moral política pel bon govern de la societat. Conscients d’aquesta dura lliçó dels darrers temps els catalans hauríem de parlar també de quin tipus de societat aspirem en la futura Catalunya independent. No és un debat sobrer.

Arribats a aquest proposo construir un relat que permeti integrar diferents perspectives prou vàlides i complementàries per definir el model de societat que volem. En aquest sentit, em resulta còmode, per poder expressar aquesta idea amb més precisió, referir-me al ideal republicà francès. Sota el mot republicanisme, la majoria de francesos entenen que s’expressen uns drets i uns deures, unes virtuts cíviques i unes responsabilitats,  individuals i col·lectives, que asseguren la convivència i defineixen el model de societat amb el que tota persona s’ha d’identificar i defensar. Per analogia, però sense fer-ne mimetisme, el projecte independentista hauria ser audaç i proposar un model de republicanisme a Catalunya capaç de donar gruix moral a l’expressió política del catalanisme independentista. Aquest model, s’ha de construir a partir de les aportacions de les diferents tradicions de pensament i visions morals significants, entre les quals hi ha les diferents fes presents a la societat catalana