La política com a servei

Arran de les darreres eleccions municipals, i als governs autonòmics en determinades autonomies, Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, ha escrit un interessant article sobre la política com a servei. Segons Josep Miquel el servei és l’actitud que Sant Benet, en la seva Regla. demana a l’abat, per tal de fer-li veure que “la seva missió al monestir és la de ser servidor de la comunitat, no la de ser amo i senyor”. Aquest exigència és el que haurien de tenir present els polítics: servir, més que manar.

Josep Miquel Bausset considera que “els polítics no haurien de tenir l’actitud dels mestres de la Llei, una actitud frívola i superficial que Jesús va denunciar” en l’evangeli de Marc. Jesús, previngué a la gent senzilla de la vanaglòria, de la mentida i dels enganys dels mestres de la Llei: “No vos fieu dels mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues”. I Jesús acabava així: “Són els qui seran jutjats més rigorosament”. (Mc 12:38-40).

Els polítics no haurien de caure tampoc en l’ambició, una actitud que ja veiem en els apòstols Jaume i Joan, quan demanaren a Jesús poder seure “l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra, a la vostra glòria” (Mc 10:37). Aquesta petició, que provocà la indignació dels altres deixebles, fou contrarestada per l’afirmació de Jesús:  “el que vulgui arribar a ser gran entre vosaltres que es façi servidor vostre, i el qui vulgui ser el primer, que es faci esclau de tots” (Mc 10:43-44) . Aquesta actitud que Jesús vol als seus deixebles hauria de ser també la que haurien d’adoptar els polítics.

L’exercici de la política ha d’entendre’s com a servei als ciutadans, tal com ha dit el papa Francesc. Però si la política no s’entén com un servei llavors esdevé un instrument d’opressió i, en moltes ocasions, els polítics actuen en benefici propi. Joan Miquel recorda el comentari que l’abat Sant Bernat de Claravall adreçà seu deixeble, Eugeni III, elegit bisbe de Roma: “vas a presidir per a vetlar, per a atendre, per a cuidar, per a servir”. I afegia encara: “tu has de ser la figura de la rectitud, el qui afirma la veritat, el refugi dels oprimits”. L’abat Sant Bernat demanava als pastors de l’Església que fossin sol·lícits amb els més desafavorits: “has de cuidar els pobres, eres l’esperança dels qui sofreixen misèria i tutor dels orfes”. Aquesta és, sens dubte l’actitud i el comportament que s’espera en els polítics escollits per servir als seus conciutadans.