Vinçon

El tancament avui de la botiga Vinçon és una trista notícia per la crònica sentimental de la meva vida. Era un usuari i client d’aquesta emblemàtic botiga del Passeig de Gràcia nº 96 de Barcelona. Estava fascinat per la seva proposta èstica, el seu bon gust i, fins de tot de la bellesa d’alguns objectes d’utilitat dubtosa. Vinçon tenia els seus orígens l’any 1941 quan Enrique Levi i Hugo Vinçon fundaren la primera botiga al Passeig de Gràcia amb el nom d’Enrique Levi i després va passar a dir-se Regalos Hugo Vinçon. Poc temps després contractaren a Jacinto Amat, de la família actual propietària de la botiga, com a venedor. Durant aquells anys, la principal activitat fou la venda a l’engròs de porcellana, ceràmica pisa fina i cristalleria, a més de disposar d’una petita sala permanent per a exposicions de pintura. Segons expliquen els actuals propietaris aquesta inici de la història recorda a l’inici d’alguns acudits que es diu allò de: “era una vegada un jueu, un alemany i un català...”. L’any 1957 la família Amat aconsegueix adquirir l’empresa. En aquesta època s’intentà orientar el negoci cap sectors que mai van arribar a aconseguir l’acceptació del públic, com un departament a les Galeries Astòria a les Rambles, un punt de venda per a l’hostaleria a Calella o un economat per a les famílies dels militars.

Després d’alguns intents fallits per reorientar la negoci els seus propietaris es preguntaren: “Què passaria si apostéssim per presentar una oferta diferent de la que el públic demanda?”. La resposta a la pregunta fou explorar el camp inèdit en la incipient industria d’objectes de disseny contemporani per a la llar. A partir d’aquesta decisió les innovacions succeïren en tots els ordres assentant les bases del que amb els temps es convertiria en un dels establiments més singulars i representatius de Barcelona. A partir dels any 80 s’incorporen la tercera generació dels Amat en la direcció del negoci. L’any 1998 Vinçon obrí una botiga a Madrid, al carrer Castellò, molt a prop del carrer Alcalà, al bell mig del barri de Salamanca. Reconec que, quan sovintejava Madrid, anava sovint a fer un tomb per Vinçon perquè em connectava amb el món simbòlic. L’any 2010 tancaren aquesta botiga al veure que no havien arribat a connectar la seva proposta de negoci amb els gustos dels madrilenys.

Però, després d’uns anys d’èxits, la propietat de Vinçon decideix tancar la botiga al veure que en els darrers anys havien reduït les vendes un 10% any rere any fins al 2015, que era la meitat del que es venia el 2008. Davant de la duresa de la realitat era clar que es feia inviable continuar el negoci. A més, el perfil del comprador havia canviat: la majoria de vendes es feien als turistes ja que la crisi haver arribat al client local. Però els turistes difícilment podien endur-se als seus països els objectes exposats a la botiga: mobles, llums,  etc .... La crisi de Vinçon és el resultat directa la crisi de la classe mitja i amb criteri estètic resultat de la seva pèrdua de poder adquisitiu com a conseqüència de la crisi econòmica actual. L’empobriment d’aquest classe és la que ha estat la causa de la notable caiguda de compres dels darrers anys. Gràcies Vinçon, i família Amat, pel vostre bon gust i fidelitat a un model de negoci que ha introduït un plaer estètic a la quotidianitat i perquè durant aquests anys heu contribuït, amb les vostres propostes, a consolidar la cultura del disseny barcelonina. Us trobaré a faltar.