La
recent constitució a França d’un ens per afavorir el diàleg amb la tradició
religiosa musulmana ha estimulat varis debats entorn a la integració de l’Islam
a la societat francesa. Un grup d’intel·lectuals i personalitats de diferents orígens
han publicat un manifest per contribuir a que els francesos de cultura
musulmana trobin el seu lloc en la societat francesa i en els valors de la
República. Pel seu interès, especialment
per les analogies que es poden fer amb la nostre realitat, estic publicant el
contingut d’aquest manifest en diferents posts.
Després
del preàmbul del document comentat un anterior post el manifest explicita que la
República ha d’afirmar i defensar els
seus valors essencials: la igualtat de drets i deures, la laïcitat, la igualtat
de gènere, la diversitat .Amb aquests referents és evidents manera que
determinades reivindicacions presentades com a religioses són totalment incompatibles
amb els valors i principis republicans. La
República es troba que ha de discernir el que és la defensa dels seus valors i
tenir discerniment, esperit de justícia i tolerància de tal manera que mai es
pugui confondre la lluita contra les formes radicals de les expressions
religioses amb l’hostilitat a les pràctiques religioses. Totes les lleis i
normes que regulen l’aplicació del principi de laïcitat en la diversitat dels espais
socials han de ser acceptades per a tothom com a regles que estan al servei de
la llibertat de consciència, la llibertat d'expressió, el bé comú i l'interès general
Des
d’aquesta perspectiva, ningú pot denunciar la laïcitat com una visió repressiva
i discriminatòria o fer servir els principis de la laïcitat com instruments
repressius i discriminatoris o de rebuig sistemàtic a la ‘expressió religiosa
dels ciutadans musulmans. Els signants del manifestat diuen que la seva crida convida
als republicans a reafirmar la laïcitat com a principi de conciliació de les
llibertats al servei de l'emancipació de cada consciència lliure, de la
concòrdia civil i de l’interès general.
Els
signants del manifest consideren que no hi ha necessitat de canviar la llei de
separació entre Església i Estat de 9 de desembre 1905: ella garanteix perfectament
la llibertat de consciència i la llibertat de culte, establint per tots el respecte de l'ordre públic. No hi ha
contradicció entre aquest principi de separació i les condicions per a la
construcció de llocs de culte: les autoritats públiques han vetllar per no
discriminar quan els fidels volen finançar la construcció de mesquites. Gràcies
a aquesta definició de la laïcitat, l'Islam de
les coves està abandonant la seva condició marginal afavorint que el culte
musulmà comenci a tenir llocs de culte dignes pels seus fidels contribuint a l’enriquiment
del patrimoni comú. Pel que fa a altres sol·licituds específiques de la pràctica religiosa, els tribunals
francesos, d'acord amb la llei de 1905, han de tractar a l’Islam sense cap
diferència respecte als altres cultes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada