Alguns
amics del Procés Constituents segueixen estimulant-me la crítica des del
respecte, amabilitat i estimació personal. El bon amic d’esperances des de fa
molts anys, Arcadi Oliveras, ha plantejat la dicotomia entre justícia i independència;
com si la lluita contra les desigualtats i el desig independentista fossin dos
objectius destriables i alternatius. La sensibilitat política que representa Procés
Constituent alimenta, a més d’un alenar utòpic, molt necessari en aquests temps
de càlculs econòmics, un maniqueisme polític contrari a la complexitat de les
societats modernes.
S’està
instal·lant, en una part de les esquerres alternatives o de contracorrent, un
discurs que contraposa la independència amb justícia social. Els seus arguments
es fonamenten en una reedició dels enfrontaments burgesos – proletaris dels
segles passats que expressen l’antiga dialèctica amo – esclau d’Hegel. De tal
manera que la història, atrapada en aquesta tensió social, encarna aquesta
dialèctica entre els partidaris de la sobirania popular i els afectats per les
polítiques neoliberals del moment. Per això, diuen, el 27S és un engany, perquè
el que cal és aflorar les contradiccions d’explotació i submissió presents a la
societat ja que elles són l’origen real de les injustícies i desigualtats de la
societat.
No
comparteixo aquest punt de vista excessivament esquemàtic i determinista. És un
fals dilema. Avui, a Catalunya, la justícia social és indestriable de la plena sobirana
dels catalans concretada en la independència
política. Els catalans necessitem més poder a tots nivells a fi de resoldre els
greus problemes d’injustícia i desigualtat de la nostra societat. Sóc independentista,
perquè vàries raons, però una d’elles és perquè vull una Catalunya més digne i
justa, sense desigualtats immorals i més fraterna, cohesionada socialment, sense
exclusions ni pobresa. Per aconseguir-ho cal que els catalans tinguem més poder
financer i més poder polític per tenir suficiència financera per poder decidir de
forma justa l’estructura de la despesa pública. De forma breu, aquest és l’horitzó
social del meu somni d’independència. Per això el 27S només pot ser l’afirmació
de la decisió col·lectiva de ser independents a fi de poder avançar cap aquesta
justícia social que molts aspirem. Pretendre que aquesta data sigui una altra
cosa en nom de la futura justícia social és un error. Manllevant una expressió afortunada
del papa Pau VI parlant de la pau i la justícia, diria: “si vols
la justícia, treballa per la independència”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada